40
Emès el 09/09/2010
06/09/2009
El programa de Nacions Unides per al desenvolupament ha publicat l’Informe sobre desenvolupament humà 2009:“Superando barreras: Movilidad y desarrollo humanos” (Directora Jeni Klugman). En el pròleg, dedicat a explicar la perspectiva general en la qual es basa l’informe, s’indica que la seva proposta bàsica consisteix en mostrar que si es redueixen les barreres que frenen el moviment humà i es millora el tracte de les persones que emigren es podran obtenir grans resultats per al desenvolupament humà. Per ajudar a adoptar aquest tipus de visió sobre les migracions, que el mateix document considera audaç, l’informe presenta arguments a favor d’un conjunt integral de reformes capaces de produir importants beneficis per a les persones migrants, les comunitats i els països, tot tractant les dues dimensions més importants de l’agenda de mobilitat humana: les polítiques d’admissió i el tractament cap als immigrants.
L’informe s’estructura en cinc capítols: 1. Llibertat i moviment: de quina manera pot la mobilitat afavorir el desenvolupament humà? 2. Gent en moviment: qui es desplaça, on, quan i per què. 3. La sort que els espera a les persones migrants. 4. Repercussions en l’origen i en la destinació. 5. Polítiques per assolir millors resultats en desenvolupament humà.
En l’informe es fan nombroses referències a Espanya, entre les quals destaca l’important increment de proporció d’immigrants entre 1980 i 2005, tot constatant que aquest augment no ha suposat una restricció de drets o beneficis per a aquests. També es constata que en l’àmbit mundial, els immigrants es troben als països amb major recessió: així per exemple, a Espanya, la taxa de desocupació va ascendir al 15% el mes d’abril de 2009, amb un màxim del 28% entre les persones migrants, la qual cosa suposa, juntament amb altres models, que és molt probable que aquestes persones estiguin patint la pitjor part de la crisi, no només en els països de l’OCDE sinó també al Golf, l’Àsia Oriental i l’Àfrica meridional.
L’informe s’estructura en cinc capítols: 1. Llibertat i moviment: de quina manera pot la mobilitat afavorir el desenvolupament humà? 2. Gent en moviment: qui es desplaça, on, quan i per què. 3. La sort que els espera a les persones migrants. 4. Repercussions en l’origen i en la destinació. 5. Polítiques per assolir millors resultats en desenvolupament humà.
En l’informe es fan nombroses referències a Espanya, entre les quals destaca l’important increment de proporció d’immigrants entre 1980 i 2005, tot constatant que aquest augment no ha suposat una restricció de drets o beneficis per a aquests. També es constata que en l’àmbit mundial, els immigrants es troben als països amb major recessió: així per exemple, a Espanya, la taxa de desocupació va ascendir al 15% el mes d’abril de 2009, amb un màxim del 28% entre les persones migrants, la qual cosa suposa, juntament amb altres models, que és molt probable que aquestes persones estiguin patint la pitjor part de la crisi, no només en els països de l’OCDE sinó també al Golf, l’Àsia Oriental i l’Àfrica meridional.
01/10/2009
La Comissió de migracions, refugiats i de la població, de l’Organització Internacional del Consell de la Unió Europea, ha publicat en data d’1 d’octubre un document d’opinió, en preparació d’una resolució posterior, titulat “Femmes immigrées: un risque accru de violence domestique” (ponent: Tina Achetoft).
En relació a aquesta problemàtica, la Comissió estima en primer lloc que les immigrants ja pateixen violència, inclosa la domèstica, en els seus països d’origen abans d’emigrar, així com també formes greus de violència durant el procés de migració (per exemple, en cas de tracta); segueix el document assenyalant que les dones immigrants en situació irregular han de fer front no només a una doble forma de discriminació en atenció al seu sexe i origen, sinó també pels problemes suplementaris que deriven del seu estatus il•legal, fet que significa que els hi afecta un major cúmul de dificultats i que són més reticents a contactar amb les autoritats quan són víctimes de violència.
La Comissió de migracions del Consell de Europa és de la opinió que és extremadament important que els Estats membres dotin d’accions de protecció i readaptació, que inclogui igualment un recolzament psicològic per a les dones immigrants víctimes de violència, ja tingui la citada violència lloc en el seu país d’origen, durant el trànsit o en els països de acollida.
En relació a aquesta problemàtica, la Comissió estima en primer lloc que les immigrants ja pateixen violència, inclosa la domèstica, en els seus països d’origen abans d’emigrar, així com també formes greus de violència durant el procés de migració (per exemple, en cas de tracta); segueix el document assenyalant que les dones immigrants en situació irregular han de fer front no només a una doble forma de discriminació en atenció al seu sexe i origen, sinó també pels problemes suplementaris que deriven del seu estatus il•legal, fet que significa que els hi afecta un major cúmul de dificultats i que són més reticents a contactar amb les autoritats quan són víctimes de violència.
La Comissió de migracions del Consell de Europa és de la opinió que és extremadament important que els Estats membres dotin d’accions de protecció i readaptació, que inclogui igualment un recolzament psicològic per a les dones immigrants víctimes de violència, ja tingui la citada violència lloc en el seu país d’origen, durant el trànsit o en els països de acollida.
02/09/2009
La comissió de migracions, refugiats i població del Consell d’Europa ha adoptat una opinió, titulada “Quinze ans après le Programme d'action de la Conférence internationale sur la population et le développement” (ponent: F. Agius).
El document centra l’atenció en la qüestió del gènere en les migracions, ja que les dones representen la meitat dels immigrants en el món i perquè, tal i com afirma la Comissió, el procés de migració és, com a norma general, més perillós per a les dones que per als homes. La Comissió assenyala entre d’altres conclusions que els Estats han de realitzar accions d’igualtat en l’àmbit dels serveis socials, de salut i d’educció (incloent programes sobre els drets en matèria de sexualitat i de reproducció) que ofereixin a les persones migrants i als ciutadans.
De forma particular, s’assenyala que els immigrants emplaçats en centres de retenció en pocs casos tenen accés als serveis socials o de salut de base i, en aquest sentit, la Comissió expressa que el dret fonamental a beneficiar-se d’un tractament mèdic hauria d’estar garantit, així com també que, els immigrants que arribin a qualsevol país, qualsevol que sigui el seu estatus, hauria d’estar subjectes, en la mesura del possible, a una acció de prevenció precoç per tal que les seves malalties poguessin ésser tractades ràpidament.
Finalment, la Comissió assenyala que la integració dels immigrants i de llurs famílies és un factor essencial per a Europa. S’afirma que els Estats membres haurien d’elaborar polítiques d’integració globals per donar als immigrants la possibilitat de participar i de contribuir en la vida de la societat que els acull.
El document centra l’atenció en la qüestió del gènere en les migracions, ja que les dones representen la meitat dels immigrants en el món i perquè, tal i com afirma la Comissió, el procés de migració és, com a norma general, més perillós per a les dones que per als homes. La Comissió assenyala entre d’altres conclusions que els Estats han de realitzar accions d’igualtat en l’àmbit dels serveis socials, de salut i d’educció (incloent programes sobre els drets en matèria de sexualitat i de reproducció) que ofereixin a les persones migrants i als ciutadans.
De forma particular, s’assenyala que els immigrants emplaçats en centres de retenció en pocs casos tenen accés als serveis socials o de salut de base i, en aquest sentit, la Comissió expressa que el dret fonamental a beneficiar-se d’un tractament mèdic hauria d’estar garantit, així com també que, els immigrants que arribin a qualsevol país, qualsevol que sigui el seu estatus, hauria d’estar subjectes, en la mesura del possible, a una acció de prevenció precoç per tal que les seves malalties poguessin ésser tractades ràpidament.
Finalment, la Comissió assenyala que la integració dels immigrants i de llurs famílies és un factor essencial per a Europa. S’afirma que els Estats membres haurien d’elaborar polítiques d’integració globals per donar als immigrants la possibilitat de participar i de contribuir en la vida de la societat que els acull.
21/09/2009
La secció espanyola de AI ha elaborat un cuidat i rigorós informe jurídic en el qual analitza el projecte de llei de reforma de la normativa vigent en matèria d’estrangeria, actualment en fase de tramitació parlamentària, i en el qual es destaquen tant els aspectes positius com aquells que són mereixedors de crítica segons el seu parer.
AI valora el compliment de les sentències del TC i es avenços en l’àmbit de la protecció de les dones immigrants indocumentades víctimes de violència de gènere, però critica l’ampliació del termini d’internament, la regulació dels menors no acompanyats, i les limitacions en l’accés a la vivenda, en la regulació de la reagrupació familiar i en l’accés a l’educació post obligatòria. Igualment, és crítica amb la nova regulació del règim sancionar, ja que considera que s’incrementa el nombre de sancions i s’endureix el citat règim. En definitiva, AI demana al govern espanyol i al Parlament que la nova llei respecti de forma escrupolosa la regulació dels drets humans establerta en els tractats internacionals.
AI valora el compliment de les sentències del TC i es avenços en l’àmbit de la protecció de les dones immigrants indocumentades víctimes de violència de gènere, però critica l’ampliació del termini d’internament, la regulació dels menors no acompanyats, i les limitacions en l’accés a la vivenda, en la regulació de la reagrupació familiar i en l’accés a l’educació post obligatòria. Igualment, és crítica amb la nova regulació del règim sancionar, ja que considera que s’incrementa el nombre de sancions i s’endureix el citat règim. En definitiva, AI demana al govern espanyol i al Parlament que la nova llei respecti de forma escrupolosa la regulació dels drets humans establerta en els tractats internacionals.
01/10/2009
La publicació d’aquest catàleg, com és habitual, conté les ocupacions en les que els Serveis Públics d’Ocupació han trobat més dificultats per gestionar les ofertes de treball que els empresaris presenten quan volen cobrir llocs de treball vacants, resultant a més que influeixen en el procediment a seguir respecte de la contractació per aquestes ocupacions de treballadors estrangers que no resideixen a Espanya.
De forma semblant que en anteriors trimestres, és un catàleg limitat en el que predominen els llocs de treball relacionats amb la titulació de metge especialista en medicina general.
A Catalunya, seu de la Càtedra, les ocupacions de difícil cobertura són: metge de medicina general; tècnic en prevenció i control de plagues; tècnic en prevenció comunitària de toxicomanies; tècnic de protecció civil i operador d’equip de compressors de gas. A més, com es comentarà posteriorment, des del dia 1 d’octubre, la Comunitat Autònoma de Catalunya pot gestionar directament l’oferta d’aquestes ocupacions a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de conformitat amb la transferència de funcions i competències portat a terme en matèria d’autoritzacions inicials de treball per estrangers.
De forma semblant que en anteriors trimestres, és un catàleg limitat en el que predominen els llocs de treball relacionats amb la titulació de metge especialista en medicina general.
A Catalunya, seu de la Càtedra, les ocupacions de difícil cobertura són: metge de medicina general; tècnic en prevenció i control de plagues; tècnic en prevenció comunitària de toxicomanies; tècnic de protecció civil i operador d’equip de compressors de gas. A més, com es comentarà posteriorment, des del dia 1 d’octubre, la Comunitat Autònoma de Catalunya pot gestionar directament l’oferta d’aquestes ocupacions a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de conformitat amb la transferència de funcions i competències portat a terme en matèria d’autoritzacions inicials de treball per estrangers.
01/10/2009
La pàgina web de la OIM es dedica aquesta setmana a repassar les conclusions obtingudes de les Taules rodones que ha organitzat junt amb d’altres entitats internacional sobre “La ciudad interétnica: gestión y políticas para una mejor integració de los inmigrantes”, una sessió de les quals es va centrar en els desafiaments que han d’afrontar els municipis alhora d’integrar amb èxit als immigrants en la societat.
La informació vinclada a aquesta notícia es fa ressò de l’afirmació del Director General de la OIM, William Lacy Swing, sobre el fet de que una cooperació en aquest àmbit resulta fonamental per a cultivar els beneficis d’una fructífera integració dels immigrants, així com d’una consolidada cohesió social i millors relacions interculturals en pro de la pau i la seguretat internacional. S’afegeix a la web que diversos oradors van posar de manifest el fet que la globalització i la migració han donat lloc a nivells de diversitat mai vistos abans, essent la diversitat cultural una de les principals característiques de la majoria de les ciutats. Així mateix, els participants van emfatitzar la necessitat de comptar amb polítiques d’integració d’èxit a nivell urbà.
S’afirma per part de la OIM que s’hauria de considerar en peu d’igualtat els assumptes relacionats amb la distribució espacial en les zones urbanes i les activitats que fomenten la cohesió social. I s’afegeix que tot i que els governs centrals siguin els encarregats de crear les condicions i d’oferir ajuda financera, l’acció real es desenvolupa a nivell local. Segons els participants en la citada taula rodona, les ciutats heterogènies que fomentes la integració i la inclusió gaudiran d’una avantatge a nivell d’avenços socials i econòmics sobre les ciutats homogènies.
La informació vinclada a aquesta notícia es fa ressò de l’afirmació del Director General de la OIM, William Lacy Swing, sobre el fet de que una cooperació en aquest àmbit resulta fonamental per a cultivar els beneficis d’una fructífera integració dels immigrants, així com d’una consolidada cohesió social i millors relacions interculturals en pro de la pau i la seguretat internacional. S’afegeix a la web que diversos oradors van posar de manifest el fet que la globalització i la migració han donat lloc a nivells de diversitat mai vistos abans, essent la diversitat cultural una de les principals característiques de la majoria de les ciutats. Així mateix, els participants van emfatitzar la necessitat de comptar amb polítiques d’integració d’èxit a nivell urbà.
S’afirma per part de la OIM que s’hauria de considerar en peu d’igualtat els assumptes relacionats amb la distribució espacial en les zones urbanes i les activitats que fomenten la cohesió social. I s’afegeix que tot i que els governs centrals siguin els encarregats de crear les condicions i d’oferir ajuda financera, l’acció real es desenvolupa a nivell local. Segons els participants en la citada taula rodona, les ciutats heterogènies que fomentes la integració i la inclusió gaudiran d’una avantatge a nivell d’avenços socials i econòmics sobre les ciutats homogènies.
01/10/2009
S’ha aprovat l’Ordre catalana “TRE/420/2009, de 29 de setembre, per la qual s’assignen les funcions i els serveis que en matèria d’autorització de treball de les persones estrangeres han estat atribuïdes al Departament de Treball”.
Havent assignat pel Real Decret 148/2009, de 18 de setembre, al Departament de Treball les funcions i serveis sobre autoritzacions inicials de treball, l’Ordre de referència té per objecte assignar al Servei d’Ocupació de Catalunya les citades funcions relatives a les autoritzacions inicials de treball per compte pròpia o aliena de les persones estrangeres que realitzin a Catalunya la seva relació laboral.
Aquesta assignació va entrar en vigor el dia 1 d’octubre.
Havent assignat pel Real Decret 148/2009, de 18 de setembre, al Departament de Treball les funcions i serveis sobre autoritzacions inicials de treball, l’Ordre de referència té per objecte assignar al Servei d’Ocupació de Catalunya les citades funcions relatives a les autoritzacions inicials de treball per compte pròpia o aliena de les persones estrangeres que realitzin a Catalunya la seva relació laboral.
Aquesta assignació va entrar en vigor el dia 1 d’octubre.
01/10/2009
S’ha publicat el Decret de la Generalitat de Catalunya “151/2009, de 29 de setembre, de desplegament parcial de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies”. L’objecte principal del Decret català és regular, en relació a les famílies monoparentals, el reconeixement de la seva condició i acreditació d’aquesta i de les famílies nombroses, així com el règim de prestacions econòmiques i ajudes que el Govern de la Generalitat els hi pot concedir.
L’article 4.4, dedicat a la família monoparental, recull que les persones membres de la unitat familiar han de disposar de residència a Catalunya i nacionalitat espanyola, o d’un Estat membre de la Unió Europea o d’algun dels estats que formen part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o, en el cas que tinguin residència en un altre estat membre de la Unió o del citat espai, un dels progenitors de la unitat familiar exerceixi una activitat a Catalunya; el precepte afegeix que, en relació a les persones membres de la unitat familiar, nacionals de tercers països als anteriorment citats, tenen dret al reconeixement de la condició de família monoparental en igualtat de condicions amb les persones de nacionalitat espanyola, sempre que siguin residents a Catalunya totes les persones membres de la unitat familiar que donen dret als beneficis establerts i conforme a la normativa d’estrangeria vigent.
En aquest últim cas, els títols corresponents de família monoparental tenen una validesa igual a la del document acreditatiu de residència; en el cas que estigui en tramitació la renovació d’aquesta autorització, els títols tenen una validesa de sis mesos.
L’article 4.4, dedicat a la família monoparental, recull que les persones membres de la unitat familiar han de disposar de residència a Catalunya i nacionalitat espanyola, o d’un Estat membre de la Unió Europea o d’algun dels estats que formen part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o, en el cas que tinguin residència en un altre estat membre de la Unió o del citat espai, un dels progenitors de la unitat familiar exerceixi una activitat a Catalunya; el precepte afegeix que, en relació a les persones membres de la unitat familiar, nacionals de tercers països als anteriorment citats, tenen dret al reconeixement de la condició de família monoparental en igualtat de condicions amb les persones de nacionalitat espanyola, sempre que siguin residents a Catalunya totes les persones membres de la unitat familiar que donen dret als beneficis establerts i conforme a la normativa d’estrangeria vigent.
En aquest últim cas, els títols corresponents de família monoparental tenen una validesa igual a la del document acreditatiu de residència; en el cas que estigui en tramitació la renovació d’aquesta autorització, els títols tenen una validesa de sis mesos.
06/09/2009
El diari oficial de la Unió Europea de 6 d’octubre ha publicat l’actualització de la relació de permisos de residència a què es refereix l’article 2, apartat 15, del Reglament (CE) n o 562/2006 del Parlament Europeu i del Consell, pel qual s’estableix un Codi comunitari de normes per al pas de persones per les fronteres (Codi de fronteres Schengen). En particular, ha actualitzat la nomenclatura dels permisos exigits en Grècia i Àustria.
En el diari del mateix dia, es publica també l’actualització dels models de targetes expedides pel Ministeri d’assumptes exteriors d’Islàndia als membres acreditats de representacions diplomàtiques i oficines consulars i als membres de llurs famílies.
En el diari del mateix dia, es publica també l’actualització dels models de targetes expedides pel Ministeri d’assumptes exteriors d’Islàndia als membres acreditats de representacions diplomàtiques i oficines consulars i als membres de llurs famílies.
02/10/2009
El nombre de desocupats registrats a les Oficines dels Serveis Públics d’Ocupació, al finalitzar el mes de setembre de 2009, es situa a 3.709.447, el que indica un augment de 80.367 desocupats (2,2% respecte al mes anterior).
Respecte dels treballadors estrangers destacar que el nombre ascendeix a 501.318 (13,5% del total), 160.366 són comunitaris i 340.952 extracomunitaris. L’augment interanual és de 202.448 treballadors estrangers en situació de desocupació.
Segueix essent Catalunya, la CC.AA amb un major nombre d’estrangers en situació de desocupació (108.473 en valors absoluts) i els seu augment interanual es xifra en 47.406 persones de nacionalitat estrangera en aquesta situació. Segons reflecteixen les estadístiques publicades, la desocupació es concentra en la seva majoria en el sector serveis en les quatres províncies catalanes.
En la demarcació de Girona, província des de la qual es publica el butlletí, hi ha 13.451 aturats totals de nacionalitat estrangera: 515 provenen del sector agrícola, 1.507 del sector industrial, 4.294 del sector de la construcció, 6.263 del sector serveis i 872 no disposaven de treball anterior.
Respecte dels treballadors estrangers destacar que el nombre ascendeix a 501.318 (13,5% del total), 160.366 són comunitaris i 340.952 extracomunitaris. L’augment interanual és de 202.448 treballadors estrangers en situació de desocupació.
Segueix essent Catalunya, la CC.AA amb un major nombre d’estrangers en situació de desocupació (108.473 en valors absoluts) i els seu augment interanual es xifra en 47.406 persones de nacionalitat estrangera en aquesta situació. Segons reflecteixen les estadístiques publicades, la desocupació es concentra en la seva majoria en el sector serveis en les quatres províncies catalanes.
En la demarcació de Girona, província des de la qual es publica el butlletí, hi ha 13.451 aturats totals de nacionalitat estrangera: 515 provenen del sector agrícola, 1.507 del sector industrial, 4.294 del sector de la construcció, 6.263 del sector serveis i 872 no disposaven de treball anterior.
01/07/2009
L’observatori de les ocupacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal ha publicat recentment l’Informe anual corresponent a 2008 del mercat de treball dels estrangers a Espanya. En el citat informe, de periodicitat anual, es recullen les principals dades sobre aspectes generals, demandes i atur registrats, contractes i altres índexs rellevants del mercat de treball per entendre la situació d’aquest col•lectiu.
Al finalitzar 2008, la població estrangera de 16 anys i més era el 12,36% del total. Sobre població activa significava el 15,89%, i sobre població ocupada el 14,54%. Respecte al percentatge de persones desocupades sobre el total, era del 24,30%.
La afiliació estrangera al Règim General de Seguretat Social era del 68,17%, amb un descens respecte a l’any anterior com a conseqüència de l’ impacte de la crisis econòmica. Sobre la demanda total nacional, el nombre de demandants estrangers inscrits a les oficines d’ocupació a 31 de desembre de 2008 era de 544.462 persones, un 12,85% del total. Per últim, els 3.631.768 contractes formalitzats a estrangers durant el 2008 van significar el 21,87% del total de la contractació nacional.
Al finalitzar 2008, la població estrangera de 16 anys i més era el 12,36% del total. Sobre població activa significava el 15,89%, i sobre població ocupada el 14,54%. Respecte al percentatge de persones desocupades sobre el total, era del 24,30%.
La afiliació estrangera al Règim General de Seguretat Social era del 68,17%, amb un descens respecte a l’any anterior com a conseqüència de l’ impacte de la crisis econòmica. Sobre la demanda total nacional, el nombre de demandants estrangers inscrits a les oficines d’ocupació a 31 de desembre de 2008 era de 544.462 persones, un 12,85% del total. Per últim, els 3.631.768 contractes formalitzats a estrangers durant el 2008 van significar el 21,87% del total de la contractació nacional.
01/09/2009
El servei europeu d’estadística EUROSTAT ha publicat les dades sobre el nombre de sol•licitants d’asil en el primer semestre de l’any 2009, tot concloent que ha augmentat lleugerament respecte dels sol•licitants en el mateix període de l’any anterior: quasi 3000 sol•licitants més en l’àmbit de la Unió Europea-27.
Entre d’altres notes, l’estadística constata que un de cada cinc demandants d’asil està per sota dels 18 anys; a Espanya, les principals nacionalitats dels sol•licitants corresponen a Nigèria, Costa d’Ivori, Colòmbia, Argélia i Camerun, mentre que en l’espai europeu (UE-27) procedeixen de Somàlia, Afganistan, Rússia, Irak i Kosovo. En tot cas, el nombre de ciutadans georgians sol•licitants ha augmentat el doble que l’any 2008; finalment, cal destacar que és Alemanya el país que ha respost positivament al major nombre de peticions d’asil.
Entre d’altres notes, l’estadística constata que un de cada cinc demandants d’asil està per sota dels 18 anys; a Espanya, les principals nacionalitats dels sol•licitants corresponen a Nigèria, Costa d’Ivori, Colòmbia, Argélia i Camerun, mentre que en l’espai europeu (UE-27) procedeixen de Somàlia, Afganistan, Rússia, Irak i Kosovo. En tot cas, el nombre de ciutadans georgians sol•licitants ha augmentat el doble que l’any 2008; finalment, cal destacar que és Alemanya el país que ha respost positivament al major nombre de peticions d’asil.
01/07/2009
El passat 12 de juny el govern holandès va aprovar un projecte de llei per actualitzar la política migratòria, amb l’objectiu de modernitzar la normativa vigent que data de l’any 2000. Amb la nova regulació proposada es persegueix un doble objectiu; per una part, establir un major control per lluitar contra la immigració irregular. Igualment, la futura norma pretén establir una regulació més severa en matèria de reagrupació familiar per evitar situacions de frau.
Segons les dades facilitades en l’informe – resum de la proposta normativa, en els Països Baixos hi ha un total de 3,2 milions d’estrangers (sobre una població de 16,5 milions d’habitants). Els quatre grups principals de procedència no occidental són els turcs, del Surinam, marroquins i antillans.
Segons les dades facilitades en l’informe – resum de la proposta normativa, en els Països Baixos hi ha un total de 3,2 milions d’estrangers (sobre una població de 16,5 milions d’habitants). Els quatre grups principals de procedència no occidental són els turcs, del Surinam, marroquins i antillans.
30/09/2009
A la web de la Càtedra s’ha publicat com a material inèdit la Instrucció de la Direcció General de la Inspecció de Treball sobre expedients sancionadors en matèria d’estrangeria a la CCAA de Catalunya.
Al haver procedit mitjançant el Reial Decret 1463/2009 al traspàs a la CCAA de Catalunya de les funcions i serveis relatius a les autoritzacions inicials de treball de les persones que realitzen la seva relació laboral en l’àmbit territorial de la CCAA amb efectes del dia 1 d’octubre de 2009, la DGITSS ha procedit a dictar una breu instrucció – Instrucció nº12/2009 – per la qual es clarifiquen determinats aspectes del procediment sancionador en aquesta matèria.
Concretament la citada instrucció assenyala, en atenció al principi de seguretat jurídica, que els expedients sancionadors iniciats amb anterioritat al dia 1 d’octubre de 2009, que es trobin pendents de resolució, es tramitaran fins a la seva conclusió pel procediment vigent en el moment del seu inici. Pel moment d’inici haurem d’entendre el relatiu a la data de l’acta d’infracció iniciada per la Inspecció de Treball, segons es desprèn d’allò disposat a l’article 13 del Reial Decret 928/1998, de 14 de maig, sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social.
Això comportarà que durant un període de temps, suposem breu, conviuran els pronunciaments resolutoris de dues autoritats competents: les resolucions tradicionalment atribuïdes a subdelegats de govern respecte d’expedients iniciats amb anterioritat a l’1 d’octubre de 2009 i les corresponents a les autoritats laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de la citada data.
Al haver procedit mitjançant el Reial Decret 1463/2009 al traspàs a la CCAA de Catalunya de les funcions i serveis relatius a les autoritzacions inicials de treball de les persones que realitzen la seva relació laboral en l’àmbit territorial de la CCAA amb efectes del dia 1 d’octubre de 2009, la DGITSS ha procedit a dictar una breu instrucció – Instrucció nº12/2009 – per la qual es clarifiquen determinats aspectes del procediment sancionador en aquesta matèria.
Concretament la citada instrucció assenyala, en atenció al principi de seguretat jurídica, que els expedients sancionadors iniciats amb anterioritat al dia 1 d’octubre de 2009, que es trobin pendents de resolució, es tramitaran fins a la seva conclusió pel procediment vigent en el moment del seu inici. Pel moment d’inici haurem d’entendre el relatiu a la data de l’acta d’infracció iniciada per la Inspecció de Treball, segons es desprèn d’allò disposat a l’article 13 del Reial Decret 928/1998, de 14 de maig, sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social.
Això comportarà que durant un període de temps, suposem breu, conviuran els pronunciaments resolutoris de dues autoritats competents: les resolucions tradicionalment atribuïdes a subdelegats de govern respecte d’expedients iniciats amb anterioritat a l’1 d’octubre de 2009 i les corresponents a les autoritats laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a partir de la citada data.