El número 20 del Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració recull tota la informació disponible del passat any sobre els visats emesos a les oficines consulars o missions diplomàtiques d’Espanya a l’exterior.
El nombre total de visats emesos ha estat de 1.104.725, quasi 58.000 més que l’any 2007. Un 72,17 % dels citats visats són d’estada, mentre que els de residència suposen el 26,08 %. Respecte d’aquest segon grup, un total de 288.151, cal destacar que 130.928 són de residència i treball (45,44 % del total), 103.422 per reagrupació familiar (35,89 %), 49.546 per a la realització de cursos, estudis o activitats investigadores o de formació (17,19 %), i 4.255 per simple residència i sense vincle a l’activitat laboral (1,48 %). En quant als visats de trànsit o aeroportuaris no arriben al 2 % del total dels concedits.
Durant el període 2001-2008 s’han concedit un total de 6.801.867 visats.
Totes les àrees geogràfiques, exceptuant la de l’Europa comunitària han incrementat el nombre de visats sol•licitats. Per nacionalitats, Rússia ocupa el primer lloc amb 341.511 visats emesos, seguida del Marroc (152.892), Colòmbia (70.186), Xina (43.864) i Perú (42.205). Per sexe, el 52,36 % va correspondre a dones i el 47,64 % a homes. Per edats, el gruix dels visats es centra en la població de 16 a 44 anys, ja que suposen el 64,35 % del total.

En el Butlletí del Senat del 29 de setembre es recull l’opinió del Govern davant una pregunta sobre si arran dels últims esdeveniments relacionats amb l’arribada de pasteres, s’estaria produint un rebrot de la immigració clandestina.
En la seva resposta, el Govern afirma que si bé continua produint-se una arribada ocasional d’immigrants a les costes de la província d’Almeria, aquesta arribada va minvant de forma progressiva. En aquest sentit, el Govern assenyala que l’any 2007 van arribar un total de 165 embarcacions amb 2.407 immigrants a les costes d’Almeria; l’any 2008 van arribar 89 embarcacions amb 1.199 immigrants, la qual cosa va suposar un descens d’un 50,18% en l’arribada d’immigrants al litoral d’aquesta província. I, pel que fa a aquest any, el Govern confirma el descens continuat en expressar que durant el primer trimestre de l’any 2009 han arribat 15 embarcacions, amb 215 immigrant, mentre que, en el primer trimestre de l’any 2008, van arribar 25 amb 291 immigrants; això suposa una disminució d’un 26,11% en l’arribada d’immigrants durant el primer trimestre de l’any.
El  Govern finalitza tot afirmant que “ni las mafias operan con impunidad ni está rebrotando la inmigración clandestina”.

En el diari de sessions del Congrés dels Diputats del 29 de setembre, arran d’una pregunta del diputat senyor Carles Campuzano, el Govern explica el procés de transferència a Catalunya de competències executives en matèria d’autorització inicial de treball per compte propi i aliè dels estrangers la relació laboral dels quals es desenvolupi en el seu territori.
Per al Govern, aquesta assumpció de competències per part de les autonomies té com a conseqüència que en el procediment de sol•licitud de l’autorització inicial de residència i de treball conflueixen dues administracions públiques: l’estatal, competent sobre autorització de residència, i l’autonòmica, competent sobre la concessió de l’autorització inicial de treball, tot fent imprescindible la coordinació en el procediment d’ambdues administracions.
El procediment d’autorització aprovat suposa, segons el Govern, un benefici per a l’usuari i un exemple de coordinació interadministrativa. Per una banda, els ciutadans de les comunitats autònomes que tramitin aquestes autoritzacions es relacionaran amb l’administració més pròxima, amb una única presentació i notificació. Per una altra banda, l’administració autonòmica i l’estatal exerciran les seves competències a través d’un procediment únic que, recolzat internament per un sistema informàtic innovador, permetrà compartir informació i estalviar tràmits. A més, ambdues administracions coneixeran l’estat de tramitació en tot moment.

La Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior del Parlament Europeu ha publicat un informe en el que es proposa l’establiment d’un mecanisme d’avaluació per controlar l’aplicació del bloc normatiu Schengen (ponent: Carlos Coelho).
El document fa un repàs a la història de l’Acord Schengen, que va suposar l’eliminació de les fronteres interiors i compartides entre Estats membres de la Unió Europea, i l’apertura d’un àmbit de llibertat de moviments, i alhora, un reforçament dels controls a les fronteres exteriors. El document recorda la creació d’un Grup de Treball d’Avaluació que valora l’aplicació de l’Acord i del bloc normatiu derivat, que és de caràcter intergovernamental, si bé considera necessari adaptar-lo al nou marc normatiu de la UE de forma que els mecanismes d’avaluació siguin simples, efectius i eficients.

El Parlament europeu ha publicat un document de treball preparatori per a una comunicación de la Comissió titulat “"An area of freedom, security and justice serving the citizen" també conegut com "The Stockholm Programme" (ponent: Diana Wallis)
En el document consta un apartat dedicat a la política de visats, on es demana un marc comú per a estades de curta durada, que ha de ser complementat amb una aplicació transparent d’aquesta política per part dels estats membres. El document critica, de fet, la lentitud registrada en l’expedició de visats, la desproporció en la petició de proves per provar identitats o vincles familiars o la no raonabilitat en l’exigència de documents per a obtenir-les.

S’ha publicat al diari oficial de la Unió Europea de 30 de setembre la Decisió  2009/724/JAI de la Comissió, de 17 de setembre de 2009, per la qual s’estableix la data per a l’aplicació de la migració del Sistema d’informació de Schengen (SIS 1+) al Sistema d’informació de Schengen de segona generació (SIS II).
Com s’explica en la Decisió, els problemes detectats durant les proves del SIS II van retardar l’execució de les activitats previstes en la Decisió 2008/839/JAI (aquesta establia les disposicions per a la migració dels Estats membres que participen en el SIS 1+ del N.SIS al N.SIS II tot utilitzant l’arquitectura provisional de migració, amb el suport de França i de la Comissió, el 30 de setembre de 2009 (com a molt tard).
Les conclusions del Consell dels dies 26 i 27 de febrer de 2009 van indicar que, tenint en compte el temps necessari per resoldre els problemes pendents, la data per a la migració del SIS 1+ al SIS II, prevista per a setembre de 2009, ja no era realista. Tal i com s’indica en la publicació vinculada a aquesta notícia, tenint en compte el retard que pateix la migració del SIS 1+ al SIS II, cal fer coincidir la nova data d’aplicació de la migració amb la data d’expiració de la Decisió 2008/839/JAI, tot permetent així la continuació fins a aquella data de les activitats que conduiran a l’inici del funcionament del SIS II.

El director del programa internacional sobre migració de l’Oficina Internacional del Treball, Ibrahim Award, ha publicat un interessant treball sobre la crisis econòmica mundial i els treballadors migrants, en el qual destaca l’impacte de la crisis en sectors com la construcció, indústria, hotels i restaurants, on la presència dels immigrants és significativa en nombrosos països, però al mateix temps es posa de manifest que en d’altres sectors, com el relatiu a la salut, el servei domèstic i l’educació, s’ha produït un increment del treball.

L’estudi manifesta la preocupació dels països d’origen per la disminució del volum de remeses dels seus immigrants a l’exterior, ja que repercuteix negativament en l’activitat productiva, i constata el poc impacte real dels programes de retorn posats en funcionament per països amb una elevada presència d’immigrants, donada la encara més precària situació econòmica i social dels països d’origen.

La OIT destaca la importància d’adoptar mesures adequades per augmentar la contribució dels immigrants a la recuperació del creixement econòmic i del treball, a partir de les propostes i directrius integrades en el marc multilateral per les migracions laborals elaborat en el 2008, i emfatitza que les mesures d’estímul econòmic que s’adopten “deberían beneficiar del mismo modo y sin discriminación a los trabajadores migrantes regulares”.

L’informe posa de manifest que Alemanya és un país d’immigració, però la seva societat i els seus líders polítics continuen mostrant-se contraris a acceptar-ho.

En el resum oficial de l’informe es destaca que “Desde 1973, año en el que en Alemania se decidió poner fin a la contratación de gastarbeiter (“trabajadores extranjeros invitados”), el país ha recibido 3 millones de nuevos inmigrantes, la mayoría de ellos de etnia alemana procedentes de Europa Oriental. Las dificultades que se presentaron a la hora de integrar a los inmigrantes de segunda generación, la mayoría de origen turco, el extendido recelo hacia el radicalismo islámico y la protección de un mercado laboral privilegiado y de la solidez económica del Estado de Bienestar, han convertido a Alemania en uno de los Estados europeos más renuentes a aceptar la inmigración y, por consiguiente, en el Estado que más reticencias muestra ante la iniciativa de la Comisión Europea por desarrollar una política común de inmigración”. Segons l’estudi, Alemanya és una ferma defensora de les competències estatals en matèria d’immigració, i per això es constitueix en un obstacle important per que pugui arribar a obtenir-se en un futur pròxim una política coordinada europea en aquesta matèria.

El Consorci euromediterrani per a la investigació aplicada sobre migracions internacionals (CARIM) ha publicat un estudi sobre els immigrants marroquins menors d’edat no acompanyats, a càrrec de M. Khachani.
L’estudi parteix de la base que aquest fenomen ha esdevingut molt visible al Marroc des dels inicis dels anys 90, tot intensificant-se durant aquests últims cinc anys del segle XXI. L’anàlisi del Sr.  Khachani es focalitza en factors com el perfil dels menors, les rutes migratòries, les destinacions seleccionades, les motivacions i els volums de les migracions, així com el marc legal nacional i internacional en aquesta matèria (on consta que molts dels menors que coneixen de la relativa majora protecció que se’ls pot atorgar en relació a l’estatus general dels immigrants a Espanya i Itàlia, així com de la protecció en raó de la minoria d’edat oferida pel dret europeu en  matèria d’expulsió) i les perspectives de futur amb la base dels acords signats entre el Marroc i els països receptors.
En aquest últim aspecte, l’estudi destaca la creació de centres d’acollida per assegurar una millor reinserció d’aquests immigrants en llurs països d’origen i per prevenir la seva migració. L’objectiu, assenyala l’autor, és limitar el nombre de joves que continuen pensant en superar tots els obstacles per marxar tot i amb risc de les seves vides.

El Ministeri de treball finlandès ha editat una Guía per a promoure la igualtat i prevenir la discriminació en el treball, titulada “Diversity – an opportunity in working life. Guide to promoting equality and preventing discrimination in the workplace”.
Al manual es dedica una atenció particular a qüestions relacionades amb els treballadors immigrants, partint de la dada de que al 2008 es va detectar en el mercat de treball finlandès que l’atur d’aquest col•lectiu havia augmentat aproximadament tres cops el registrat respecte dels natius.
Al manual es contenen recomanacions a empreses en relació a la contractació de col•lectius subrepresentats en la seva plantilla; aporta experiències de multiculturalisme laboral en determinades corporacions, i recorda la prohibició de tota discriminació basada en raons ètniques o d’origen nacional.

A la pàgina web de CIGEM es pot consulta la revista InfoLettre, editada pel Partenariat per a la gestió de les migracions professionals. En el sumari es presenta aquest partenariat, format entre la Unió Europea i Bénin, Camerun, Senegal i Mali, així com diversos articles d’interès, com les iniciatives que s’estan produint en relació a l’adopció de contractes d’immigració entre els treballadors africans que desitgin emigrar i els països receptors. Es tractaria, segons l’article del Pr. Ph. De Bruyker, de permetre als immigrants d’assolir, sobre la base d’un projecte individual que hauria d’ésser avalat per l’Estat d’acollida, el dret a romandre i a treballar en un termini mitjà (dos o tres anys) en un Estat europeu abans de tornar al seu país d’origen.
També resulta interessat l’article de H. El Asri sobre el paradigma de la gestió de les migracions professionals, on fa una crida a un equilibri en matèria de polítiques migratòries entre els Estats d’origen i d’acollida, així com una cooperació en matèria de polítiques d’ocupació, als efectes de promoure migracions laborals de caràcter regular.

L’IDESCAT (Institut d’estadística de Catalunya) ha publicat en la seva pàgina web les estadístiques sobre els moviments migratoris a Catalunya l’any 2008 (tot incloent en aquesta noció tant les migracions internes com les externes).
Pel que fa a aquestes últimes, es destaca que la immigració procedent de l’estranger va ser de 176.613 persones. El grup majoritari va venir del continent americà, sumant el 32,7% del total.
Per edat dels estrangers, la major part dels moviments produïts l’any 2008 van correspondre a persones entre 16 a 34 anys (58,53%), i de 35 a 54 (22,26%).