El dimarts 22 de setembre, tant el Butlletí Oficial de l’Estat com el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya van publicar el Real Decreto 1463/2009, de 18 de setembre, sobre el traspàs de funcions i serveis a la Generalitat de Catalunya en matèria d’immigració: autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè dels estrangers la relació laboral dels quals es desenvolupi a Catalunya.
L’apartat B) del Real Decreto 1463/2009 estableix que es traspassin a la Generalitat les funcions que desenvolupa l’Administració General de l’Estat i els serveis relatius a la iniciació, instrucció i resolució de procediments i notificació de les resolucions, així com els procediments de recurs administratiu sobre els tipus d’autorització inicials de treball per compte propi i aliè dels estrangers la relació laboral dels quals es desenvolupi a Catalunya, que figuren en l’Annex que hi ha en l’esmentada publicació. També es traspassen a la Generalitat les funcions i serveis que fan referència a la gestió del contingent de treballadors estrangers, així com els tràmits de caràcter laboral respecte de les autoritzacions mitjançant els visats de cerca d’ocupació. Pel que fa a la gestió del contingent de treballadors estrangers, la norma inclou per a la Generalitat la  “Resolución de la autorización inicial de trabajo, que se dictará de forma conjunta y coordinada con la resolución sobre la autorización de residencia de la autoridad competente de la Administración General del Estado”.
El traspàs de funcions i serveis es farà efectiu a partir de l’1 d’octubre d’aquest any i tindrà un cost de 2,1 milions d’euros en concepte de crèdits pressupostaris, a més d’uns 3,45 milions en taxes.

En la seva reunió del 21 de setembre, el Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea va adoptar una seguit de propostes sobre Migracions i asil, entre les quals la de l’establiment d’un Programa conjunt i voluntari de la UE per al reasentament de refugiats de tercers països, conforme al qual, aquells que han sol•licitat l’asil en un primer país, que moltes vegades es troba en la mateixa regió en la què es troba el seu lloc d’origen, puguin ser traslladats a un altre país més segur, en el qual trobin protecció permanent.
És interessant també destacar les consideracions sobre la qüestió dels menors estrangers no acompanyats: el Consell confirma la necessitat d’intercanviar informació i bones pràctiques en aquest afer, prestar particular atenció a la cooperació amb els països d’origen, i fer èmfasi en les tècniques de determinació d’edat i de la trobada familiar, així com la lluita contra el tràfic de persones. En funció d’això, el Consell demana a la Comissió que presenti un pla d’acció en relació als menors no acompanyats el 2010.

En el Diari de Sessions del Congrés de Diputats, de 17 de setembre, hi ha la defensa del Projecte de reforma que va fer el Ministre de Treball i Immigrció, i el debat posterior.
En la seva intervenció, el Ministre Sr. Corbacho, comenta els sis objectius que cerca assolir el projecte de llei, els quals determinen el seu contingut: garantir als estrangers l’exercici sense restriccions dels seus drets fonamentals; perfeccionar el sistema de canalització legal i ordenada dels fluxos migratoris, atenent les necessitats del mercat de treball; reforçar l’eficàcia en la lluita contra la immigració irregular; afavorir les oportunitats d’integració dels immigrants; potenciar les competències de les administracions públiques en matèria d’immigració, reforçant els mecanismes de cooperació; i en sisè lloc, intensificar el diàleg amb els interlocutors socials i amb les associacions d’immigrants per a la definició i desenvolupament de la política migratòria.

La Comissió Europea va publicar a finals de juliol una important Comunicació en la qual es presenta el seu informe de l’any actual sobre l’estratègia comunitària per al desenvolupament sostenible, un objectiu general recollit en el Tractat comunitari i que ha de combinar i conjuntar el creixement econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient.
Un dels desafiaments clau que ha d’abordar la UE, per a la posada en marxa i aplicació efectiva de l’esmentada política, és el que han anomenat “Inclusió social, demografia i migració”. En aquest sentit, es destaca la importància d’una adequada integració de les persones que arriben a l’Europa comunitària i de les polítiques de lluita contra la seva discriminació.
La Comunicació repassa les mesures adoptades des de 2007 en matèria de política d’immigració i destaca la necessitat de seguir avançant en la millora de la gestió dels fluxos migratoris, la coordinació de les polítiques de cada Estat en matèria d’immigració i el combat contra la immigració il•legal. Igualment, destaca la importància d’haver aprovat per al període 2008-2013 una partida pressupostària de 825 milions d’euros per al Fons Europeu per a la Integració.

El 22 de setembre es va publicar, en el Diari Oficial de la Unió Europea, el Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema “Identificació dels obstacles a la mobilitat que persisteixen  en el mercat interior de treball”, aprovat el mes de març de 2009, en el qual es fan algunes observacions sobre migracions laborals.
Per al Comitè, s’ha de facilitar la immigració legal i lluitar contra la immigració irregular. En el Dictamen es fa un resum de les contribucions europees a l’atracció a Europa de treballadors altament qualificats, i afegeix que els drets i obligacions per a aquests constitueixen una bona base de partida per a la legislació d’immigració, que s’hauria de fer extensiva a totes les categories de treballadors immigrants. Finalment, el CESE afegeix que les mesures transitòries que limiten temporalment la lliure circulació dels treballadors nacionals dels nous Estats membres són una excepció que ha de ser superada ràpidament, especialment pel que fa a l’ocupació de treballadors altament qualificats.

Sentència del Tribunal de Justícia de 17 de setembre de 2009 (Afer C-242/06), que confronta la Decisió 1/80, que desenvolupa l’Acord d’Associació de les Comunitats Europees amb Turquia, en relació amb la normativa dels Països Baixos sobre taxes per a l’expedició de permisos de residència o de pròrroga de la validesa d’aquests. A grans trets, en el supòsit de fet es recull que després d’exhaurir-se-li, a un turc, la validesa del seu permís de residència, ell va sol•licitar la pròrroga sense abonar la taxa corresponent (169 euros), per la qual cosa no es va tramitar la seva petició. Per al Tribunal, la Decisió 1/80 s’oposa a una normativa d’un Estat membre que condicioni la validesa d’un permís de residència o de pròrroga al pagament de les seves corresponents taxes administratives, quan l’import d’aquestes taxes a càrrec de nacionals turcs es desproporcionat en comparació amb l’exigit als ciutadans comunitaris (en els Països Baixos, 30 euros).
Es pot consultar aquesta sentència accedint, mitjançant la informació vinculada, a la pàgina web del Tribunal de Justícia, on es recomana la inclusió com a Afer del núm. C-242/06 i la consulta.

El Ministeri d’Educació ha publicat, recentment, totes les dades i xifres de què disposa i que corresponen al curs 2009-2010 i també, quan encara no es disposa de l’esmentada informació, per al curs anterior. És una àmplia radiografia quantitativa de la situació de l’educació a Espanya.
La publicació inclou informació sobre l’alumnat estranger en l’ensenyament no universitari, des de 1998-99 fins el passat curs escolar.
Durant 2008-2009 es van matricular un total de 743.696 estudiants estrangers a educació infantil, primària, especial, ESO, baxillerat, formació professional i ensenyament de règim especial, una mica més de 40.000 estudiants que el curs 2007-2008. Per a refermar la importància d’aquestes xifres, cal indicar que l’any 1998-99 hi havia un total de 80.587 estudiants estrangers. El gruix de l’alumnat es concentra a educació primària (305.520) i ESO (213.530).
Per Comunitats Autònomes, La Rioja és la primera en percentatge d’alumnes estrangers sobre el total (15,8%), seguida a molt poca distància per les Illes Balears (15,5 %),. Catalunya ocupa la sisena posició amb un 12,9 %.
Per procedència geogràfica, el 40,7 % dels estudiants són d’Amèrica del Sud, el 28,8 % europeus, el 20,6% d’Àfrica, el 5,3% d’Àsia i Oceania, un 3,7% d’Amèrica Central i un 0,9% d’Amèrica del Nord.
Pel que fa a la seva distribució per titularitat/finançament del centre educatiu, el 82,7% dels estudiants estrangers van a centres públics, un 14,2% a l’ensenyament concertat, i un 3,1% a centres privats no concertats. A Catalunya, els percentatges són del 84,2, 15,1 i 0,7%, respectivament.

Conforme a la publicació del Ministeri de Treball i immigració sobre estadística d’afiliats estrangers a la Seguretat Social del mes d’agost, a tota Espanya hi ha un total de 1.915.328 estrangers afiliats, dels quals 671.846 son comunitaris i 1.243.383 són extracomunitaris. Durant el mes d’agost de 2008, el número d’afiliats arribava als 2.147.191, per tant s’ha produït un descens interanual del 9,31%.
Per règims, el 68,54% pertany al general, el 9,09% al règim de la llar familiar, el 11,43% a l’agrari, el 10,61 % a autònoms, el 0,29% al del mar i el 0,04% al del carbó.
Per comunitats autònomes Catalunya és la primera en número total de afiliats (437.092, 22,82 % ), seguida de Madrid (407.341, 21,27 %), Andalusia (210.426, 10,99 %) i la Comunitat Valenciana (201.292, 10,51 %).
Per països de procedència, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (265.144), seguits dels treballadors marroquins amb 230.420 i equatorians amb 202.205.

La Llei de 15 de juliol de 2009, sobre “disposicions en matèria de seguretat pública”, va entrar en vigor el 8 d’agost i introdueix importants modificacions en l’estàtus jurídic de les persones immigrants a Itàlia. Es tracta  d’una norma fortament restrictiva dels drets de les persones immigrants, la qual ha provocat fortes crítiques per part d’organitzacions internacionals, sobretot per la vinculació que es pot establir entre immigració i delinqüència. Les crítiques també han provingut del President de la República.
Cal fer esment de diversos aspectes de la nova norma: en primer lloc, la mesura que suscita jurídicament més dubtes és la consideració de la immigració clandestina com a delicte. La llei castiga tots els immigrants que es trobin en territori italià, sense la documentació preceptiva, a abonar una multa d’entre 5.000 i 10.000 euros; aquesta multa pot anar seguida de l’expulsió.
Recentment, un tribunal de la ciutat de Pèsaro ha plantejat una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el nou precepte davant el Tribunal Constitucional. Igualment, la norma sanciona amb penes de fins a tres anys de presó qui allotgi o llogui habitacions a immigrants que es trobin en situació irregular.
Per altra banda, es prolonga de dos a sis mesos el període que els immigrants sense documentació poden ser retinguts en centres d’identificació i expulsió. L’objectiu d’aquesta mesura, que troba la seva base jurídica comunitària en la Directiva de retorn, és facilitar que el procés de repatriació es dugui a terme i que les autoritats disposin de més temps per a la seva tramitació.

El 22 de setembre va començar a França l’operació de desmantellament del campament d’estrangers en situació irregular situat a prop del port de Calais, anomenat “la jungle”. El ministre d’immigració, d’integració, d’identitat nacional i del desenvolupament solidari, va anunciar que aquestes instal•lacions seran totalment desmantellades abans del 27 de setembre de 2009. Segons el Govern francès aquest campament agrupa entre 300 i 700 estrangers en situació irregular i constitueix la principal plataforma de trànsit d’immigració clandestina amb destinació a la Gran Bretanya.

En un comunicat del passat 18 de setembre, Eric Besson, ministre d’immigració, d’integració, d’identitat nacional i del desenvolupament solidari, ha proposat als seus col•legues europeus diverses mesures per a reforçar l’acció de la Unió Europea i combatre la immigració irregular, sobretot aquella immigració que entra pel Mediterrani. Bàsicament, aquestes mesures passen per reforçar el paper de Frontex, l’agència europea encarregada de la coordinació del control de les fronteres exteriors de la Unió Europea. Concretament, el ministre proposa l’elaboració d’un nou compromís per a les operacions marítimes realitzades per Frontex, al Mediterrani, i que es basen en la intercepció i l’expulsió, respectant, sempre, les obligacions internacionals en matèria d’asil. A més a més, es pretén reforçar la cooperació entre Frontex i els Estats de sortida de la immigració per a coordinar, d’aquesta manera, les operacions de control al mar.

S’han publicat les conclusions de l’Advocat General Sr. Jan Mazak, del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, en el marc d’unes peticions de decisió prejudicial sobre la interpretació de la Directiva 2004/83/CE del Consell, de 29 d’abril de 2004, per la qual s’estableixen normes mínimes relatives als requisits per al reconeixement i l’estatut de nacionals de tercers països o apàtrides com a refugiats o persones que necessiten un altre tipus de protecció internacional. El punt de partida és el reconeixement a uns nacionals iraquians en tant que refugiats a l’època en què governava Saddam Hussein, als quals es va revocar aquest estatut el 2005 com a conseqüència del canvi de circumstàncies a Iraq.
Es recomana la lectura de les conclusions de l’Advocat General en relació amb la capacitat de l’Estat d’origen dels asilats per a garantir la seva protecció o la situació de seguretat de la què ha de gaudir el país.
Es poden consultar aquestes conclusions, presentades el 15 de setembre de 2009, accedint-hi mitjançant la informació vinculada a la pàgina web del Tribunal de Justícia (Afers C-175/08 i consulta).

Durant el període gener-març de l’any 2009, la Inspecció de Treball i Seguretat social ha realitzat 15.509 actuacions en matèria d’ocupació i estrangeria; en el cas d’aquesta darrera, les actuacions han estat de 12.287, el que suposa un 79,2% sobre el total d’actuacions en aquest àmbit.
El nombre total d’infraccions recollides en acta és de 2.244 i d’aquestes, 2.170 (96,7%) estan relacionades amb el treball dels estrangers, la qual cosa revela que s’ha contractat la prestació de serveis en situació irregular de 2.170 estrangers. La resta d’estadístiques són de periodicitat anual, i per això no és possible fer comparacions interanuals.
Aquestes dades semblen fer evident que una de les prioritats de l’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria d’ocupació és, precisament, combatre la contractació de treballadors estrangers que no tenen autorització de treball.