S’ha publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea, de 15 de setembre, el Reglament CE) Nº 810/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 13 de juliol de 2009, pel qual s’estableix un Codi comunitari sobre visats.
La norma comunitària estableix els procediments i les condicions per a l’expedició de visats de trànsit o per a estades en el territori dels Estats membres no superiors a tres mesos en un període de sis. De manera resumida, el reglament s’aplica als nacionals de tercers països sotmesos a l’obligació de visat per a creuar les fronteres exteriors dels Estats membres de la UE, sense prejudici dels drets de lliure circulació dels nacionals de tercers països que siguin familiars de ciutadans de la Unió, i els drets equivalents dels nacionals de tercers països i els seus familiars que, en virtut d’acords entre la Comunitat i els seus Estats membres, per una banda, i aquests tercers països, per l’altra, gaudeixin d’un dret de lliure circulació equivalent al dels ciutadans de la Unió i dels seus familiars (art. 1).
El Reglament entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea; en tot cas, serà aplicable a partir del 5 d’abril de 2010, excepte alguns dels seus preceptes que ho seran set mesos abans d’aquesta data.

L’1 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat la Resolució de 16 de juliol de 2009, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d’immigrants.
Segons estableix el seu article 2, es consideraran programes innovadors aquells que ofereixin actuacions i/o metodologies noves, que millorin les que ja existeixen o introdueixin noves formes d’intervenció social, les quals facilitin la inclusió social, facin prevenció de situacions de risc i promoguin la convivència ciutadana en l’entorn local.
Entre els requisits que s’exigeixen a les entitats que ho demanin per a poder accedir a les subvencions hi ha, a més a més d’aquest caràcter innovador dels programes, el fet que el número de persones empadronades sigui igual o superior a 5.000 habitants, i que el percentatge de població empadronada estrangera no comunitària, afegint-hi a més els romanesos i búlgars, sigui igual o superior al 6% del total del padró.
El termini per a la presentació de sol•licituds finalitza el 21 de setembre de 2009.

El Diari Oficial de la Generalitat va publicar, l’1 de setembre, la Resolució IUE/2361/2009, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i d’Investigació) mitjançant la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria dels ajuts per a incentivar la investigació aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya (ARAFI-DGR).
La Resolució catalana estableix diverses modalitats d’ajuts, en concret, per a la realització de projectes d’investigació i per al cost de la matrícula de màsters, cursos de postgrau i doctorat. El termini per a la presentació de sol•licituds va començar el 7 de setembre i finalitza el 5 d’octubre de 2009.

La Comissió ha proposat la creació d’un Programa conjunt en matèria de reasentament dels refugiats procedents de tercers països en un Estat membre de la UE; s’ha de partir de la base que el reasentament es considera el darrer recurs quan un refugiat no pot tornar al seu país d’origen ni continuar en un país tercer amb suficients garanties de seguretat.
Les finalitats d’aquest programa conjunt serien: incrementar l’impacte de la tasca humanitària de la UE en línia amb la millora de l’orientació i l’increment del suport proporcionat per la mateixa UE a la protecció internacional dels refugiats a través del reasentament; augmentar la utilització estratègica del reasentament, garantint la seva adequada integració en les polítiques exterior i humanitària de la UE; racionalitzar les mesures de reasentament de la UE amb la voluntat de maximitzar l’eficiència del subministrament de les prestacions. En aquest sentit, la Comissió proposa procedir a la modificació de la Decisió per la qual s’estableix el Fons Europeu per a Refugiats de tal manera que els Estats membres disposin d’incentius addicionals per a participar en les iniciatives de reasentament i les prioritats acordades a escala de la UE.

La Comissió Europea ha adoptat una proposta de Decisió del Parlament Europeu i del Consell que modifica la Decisió nº 573/2007/CE, per la qual s’estableix el Fons Europeu per als Refugiats per la període 2008-2013, com a part del Programa general “Solidaritat i Gestió dels Fluxos Migratoris” i per la qual es deroga la Decisió 2004/904/CE del Consell. Com es desprèn de la seva mateixa exposició de motius, la finalitat d’aquesta proposta és la modificació de la Decisió per la qual s’estableix el Fons Europeu per als Refugiats a l’empara d’un Programa Conjunt de la UE en matèria de Reasentament. En aquest sentit, cal dir que l’establiment d’un Programa Conjunt de la UE en matèria de Reasentament serà l’instrument que garanteixi que més Estats membres de la UE participin en el reasentament i mostrin una major solidaritat per part de la UE envers tercers països, amb l’acollida de refugiats.
Les mesures proposades pretenen modificar la Decisió per la qual s’estableix el Fons Europeu per als Refugiats per al període 2008-2013 amb la finalitat de prestar suport financer addicional al reasentament de les categories de persones que cada any s’assenyalin com a prioritat comuna de la UE per al seu reasentament durant l’any següent, a través d’una Decisió que haurà d’adoptar la Comissió. És per això que resulta convenient que la Comissió decideixi sobre les prioritats anuals comunes de la UE pel que fa a les regions geogràfiques i les nacionalitats específiques així com a les categories específiques de refugiats que poden reasentar-se.
Malgrat tot, la Comissió ha establert que els Estats membres rebin un import fix de 4000 EUR per persona reasentada i que pertanyi a alguna de les categories definides en les prioritats anuals comunes de la UE respecte de les regions geogràfiques i de les nacionalitats, així com de les categories específiques de refugiats que es reasentaran.

En el Diari Oficial de la Unió Europea de 4 de setembre de 2009 es va publicar el Dictamen del Comitè de les Regions en relació amb un plantejament global de les migracions.
Entre d’altres consideracions, el Comitè opina en el Dictamen que els ens locals i regionals es troben a primera línia a l’hora d’elaborar, aplicar, avaluar i supervisar la política de migració, per la qual cosa se’ls hauria de considerar agents centrals del seu desenvolupament; afegeix que caldria fer més atenció en el reforçament de les capacitat dels ens locals i regionals, ja que desenvolupen un paper essencial en l’elaboració i la gestió de la política de migració i, en particular, en el foment de la cooperació amb les administracions de tercers països responsables en matèria d’ocupació i immigració. Aquest enfocament ha estat reiterat pel CDR en els seus anteriors dictàmens; i també assenyala que quan s’abordin temes relacionats amb la immigració, caldria utilitzar els instruments i les estructures institucionals que ja existeixen, com és ara la iniciativa del Comitè de les Regions (Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM), el Consell d’Europa i altres xarxes pertinents.

L’Observatori de Treball publica el 4 de setembre de 2009 les dades estadístiques procedents de l’atur d’estrangers registrats a Catalunya al mes d’agost de 2009. Les estadístiques mostren que l’agost de 2009 s’ha tancat amb 103.589 aturats estrangers registrats a les oficines de Treball. Aquesta xifra indica que, respecte del mes de juliol, l’atur estranger augmenta un 2,9% (870 aturats més) i suposa que, interanualment, el ritme de creixement de l’atur estranger (+86,4%) duplica el nacional (+45%). Atenent al seu origen, els aturats estrangers són majoritàriament extracomunitaris (el 78,6%), i el 21,3% restant, són originaris de la UE-27. Per sexes, s’observa que la distribució de l’atur nacional (51,9% de dones enfront d’un 48,1% d’homes) és molt més equilibrada que la de l’atur estranger (30,2% de dones davant del 68,8% d’homes). Les dades també assenyalen el nivell d’estudis dels aturats estrangers tant comunitaris com extracomunitaris, essent l’educació general que engloba l’educació secundària de 1ª etapa o obligatòria i el batxillerat, el nivell més habitual entre els aturat, independentment de la seva procedència.

Enquesta realitzada a 1.200 persones i que analitza la percepció de la immigració per part de la ciutadania basca, el tractament de la diversitat cultural, l’accés als serveis i drets per part dels immigrants, l’efecte de la immigració en la identitat basca i euskara, la percepció del volum de la immigració per la ciutadania, el seu impacte en l’economia i els efectes socials que produeix. Des de la perspectiva general, es constata que la immigració no es considera com un problema greu per a la ciutadania, i des de l’àmbit laboral, un percentatge molt elevat dels enquestats (83,2%) és partidari de permetre l’entrada a persones estrangeres si disposen d’un contracte de treball. Segons les conclusions del Baròmetre, es constata una visió més restrictiva en relació a enquestes anteriors pel que fa al reconeixement dels drets de la població immigrada.

L’empresa Adecco i l’Instituto de Estudios Superior de Empresa (IESSE) ha presentat un informe amb dades de l’Enquesta de Població Activa del segon trimestre d’aquest any, sobre  l’impacte  de la crisi en la població treballadora segons la seva formació i nacionalitat. En l’informe es destaca que el major nivell formatiu és proporcional a la menor pèrdua d’ocupació pel que fa a tota la població excepte els immigrants. En el text es destaca la preocupació existent per la fuga de capital humà estranger –que Espanya havia estat capaç d’atreure- cap a altres països. En la població ocupada, el nombre d’estrangers baixa per segon trimestre consecutiu, de tal forma que ara són el 15.2% del total, enfront del 15.6% del segon trimestre de 2008. Per altra banda, cal destacar que la població immigrant ha incrementat la seva presència en el mercat de treball espanyol només al nivell de la formació bàsica.

De l’1 de setembre al 30 de setembre de 2009, i derivada de la Llei de 3 d’agost de 2009, s’ha iniciat a Itàlia el procediment per a fer emergir el treball irregular de ciutadans italians, comunitaris i extracomunitaris empleats com a treballadors domèstics o l’activitat dels quals sigui la de tenir cura i assistència familiar. Tal i com estableix la normativa, els treballadors immigrants beneficiaris poden ser tots aquells els quals es trobin presents de qualsevol forma en el territori nacional italià.
De fet, pel que fa als treballadors extracomunitaris sense permís de residència o en possessió d’un permís de residència que no permeti el desenvolupament d’una activitat de treball subordinat, cada nucli familiar podrà presentar una declaració per a un únic treballador com a màxim, o dos treballadors quan aquests estiguin adscrits a l’assistència d’una persona no autosuficient. De fet, de manera general, entre els principals requisits del procediment de regularització hi ha el de que pot ser sol•licitat pels ocupadors; que aquests han d’efectuar un pagament de 500 euros per cada treballador que regularitzin; i també la presentació de certificats de “no autosuficiència”, per cada familiar per al qual el treballador immigrant  presti serveis d’atenció i cura o domèstics. Per a més informació es recomana l’accés al web del Ministeri de l’Interior italià, que es vincula a aquesta notícia.

El Centre d’informació per a treballadors estrangers de Comissions Obreres de Catalunya (CITE) ha elaborat un estudi a partir de les dades de les persones que han passat per les seves oficines, a tot el territori català, durant el període 2005-2009. L’informe es centra en la situació laboral de les persones ateses, amb especial atenció a aquelles persones que es troben en situació irregular. Es tracta d’una mostra de 50.000 persones i malgrat que l’estudi no es pot extrapolar al conjunt de la immigració a Catalunya, sí que és d’indubtable interès per a un millor coneixement de quina és la seva situació. Una dada destacada de l’informe és la constatació de l’efecte positiu que va tenir el procés de regularització extraordinària del 2005, però la crisi econòmica d’aquests darrers dos anys ha fet que, de nou, s’incrementi el nombre de persones en situació administrativa irregular, bàsicament degut a què ha caducat l’autorització de treball de què disposaven anteriorment.

El passat 9 de setembre de 2009, el ministre d’immigració francès ha anunciat la posada en marxa de l’anomenada visa de long séjour que equival al permís de residència (titre de séjour), i l’ha definit com una revolució en les regles d’entrada i permanència en territori francès. El decret que ha regulat aquesta mesura va ser publicat el 27 d’abril de 2009 i han estat necessaris quatre mesos per posar en marxa el procediment administratiu que està operatiu des del 9 de setembre. L’objectiu perseguit amb aquesta regulació és autoritzar la presència d’un ciutadà estranger en territori francès només amb la visa de long séjour expedida per un dels consulats, sense sotmetre’l a l’obligació de demanar un permís de residència (titre de séjour) durant els dotze primers mesos d’estança a França. Aquesta mesura de simplificació suprimeix la instrucció successiva, quasi idèntica pel que fa al contingut, de la demanda de visat pel consulat i del primer permís de residència (titre de séjour) per la prefectura de policia.

El Sr. Tobias Billström va pronunciar un discurs, el dilluns passat, en el marc del col•loqui celebrat a París « Migrations et Intégration : les nouveaux défis de la mondialisation »; en el seu discurs, el Ministre suec de Migracions i Asil va realitzar unes interessants consideracions sobre el mercat de treball i la gestió de les migracions.
Entre d’altres consideracions, el ministre considera que, malgrat trobar-nos en temps de crisi econòmica, cal continuar gestionant la migració laboral de forma que sigui sostenible i a llarg terme. El ministre també expressa la necessitat d’adoptar règims laborals d’immigració que puguin gestionar la demanda de treball tant pel que fa als treballadors altament qualificats com per als de baixa qualificació. El ministre mostra com a argument, pel que fa a aquesta qüestió, l’experiència sueca. El ministre finalitza la seva intervenció tot afirmant que des de la perspectiva sueca: “a truly flexible and demand driven system for labour migration, where employers themselves decide whom to recruit, is the most efficient way to fill labour shortages, both higher and lesser skilled, and to maintain a long-term sustainable migration policy. Our experience tells us that we, as the government or government agencies, might not be best suited to tell the employers what their labour needs are”.

S’ha publicat, en l’enllaç de la pàgina web de la Càtedra d’Immigració, el Projecte de Dictamen que es va presentar (i finalment es va aprovar), el 7 de setembre, a la Comissió d’Afers Constitucionals i Gobernabilitat Europea del Comitè de les Regions de la UE. El Dictamen es titula: “El Programa d’Estocolm: reptes i oportunitats per a un nou programa multianual per a l’espai de Llibertat, Seguretat i Justícia de la UE”. La ponent d’aquesta Proposta va ser la Sra. Anna Terron, Secretària per a la Unió Europea del Govern de la Generalitat de Catalunya.
El document conté un interessant apartat titulat “Una Europa solidària en matèria d’immigració i asil”, on entre altres consideracions, i partint de què les autoritats locals i regionals es troben a primera línia pel que fa a la implementació de les polítiques d’immigració i asil, i són les primers que han de reaccionar davant l’impacte social i econòmic dels fluxos migratoris en els seus territoris, considera imprescindible la seva participació en la definició de les prioritats anuals i plurianuals del Fons Europeu d’integració; l’informe també reclama que s’avanci en l’anàlisi de la viabilitat d’un tractament comú de les sol•licituds d’asil.
Aquesta documentació ha estat obtinguda a través del servei de documentació digital del Comitè de les Regions.