En el Diari Oficial de la Unió Europea L 155, 18 de juny de 2009, s’ha publicat la Directiva 2009/50/CE del Consell, de 25 de maig de 2009, relativa a les condicions d’entrada i residència de nacionals de tercers països amb finalitat d’ocupació altament qualificada.
Com ja es va informar en anteriors edicions d’aquest Butlletí, la Directiva té com a objectiu establir les condicions d’entrada i residència per a més de tres mesos en el territori dels Estats membres de la Unió Europea de nacionals de tercers països amb finalitat d’ocupació altament qualificada com a titulars d’una tarja blava UE i dels membres de les seves famílies. Al mateix temps, l’art. 5 de la Directiva fixa com a criteri d’admissió que  “1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 10, apartado 1, el nacional de un tercer país que solicite una tarjeta azul UE en virtud de la presente Directiva, deberá: a) presentar un contrato de trabajo válido o, tal como establezca el Derecho nacional, una oferta firme de empleo altamente cualificado, por un año como mínimo en el Estado miembro de que se trate” (según el art. 10.1, cada Estado miembro decidirá si la solicitud de la tarjeta azul debe presentarla el inmigrante o el empleador)”.
En tot cas, en la norma europea també s’afirma que ”la presente Directiva no menoscabará el derecho de los Estados miembros para determinar el volumen de admisión de nacionales de terceros países que entren en su territorio para fines de empleo altamente cualificado”.
Finalment, cal recordar que “los Estados miembros pondrán en vigor las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas necesarias para dar cumplimiento a lo establecido en la presente Directiva antes del 19 de junio de 2011”.

Amb data de 10 de juny, s’ha publicat la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell sobre “Un espai de llibertat, seguretat i justícia al servei dels ciutadans” (Document COM (2009) 262 final).
A partir del Pla d’acció que hi ha en la Comunicació, la Comissió proposa impulsar que el Consell Europeu adopti abans de final d’any un programa específic per al període 2010-2014.

Entre d’altres accions prioritàries previstes per la Comissió hi ha la de definir un enfocament comú que li ha de permetre mobilitzar millor els instruments financers i jurídics que existeixen per a lluitar contra les discriminacions, el racisme, la xenofòbia i la homofòbia.
Una altra acció és també, l’establiment “una gestión integrada de las fronteras que permita la fluidez de la entrada de las personas en la Unión, garantizando al mismo tiempo la seguridad de su territorio y la lucha contra la inmigración clandestina”. En aquest sentit, la Comissió assenyala que “debe establecerse un sistema de control coherente en los puntos de paso que cubra todos los tipos de controles («one stop shop»)”, i també que “se ha de reforzar el papel de coordinación de Frontex y desarrollar sus capacidades operativas así como la coherencia de su acción con la de la Oficina Europea de Apoyo al Asilo”.
La Comissió també promou el fet que la Unió Europea estableixi un visat Schengen europeu. Per a això, la Comunicació afirma que “se crearán centros comunes de expedición de visados en los Estados terceros, preludio de una autoridad consular común celebración de acuerdos de simplificación con los Estados terceros se proseguirá en paralelo con la revisión regular de las listas de Estados sujetos a la obligación de visado. El sistema de visado europeo deberá evolucionar progresivamente hacia un sistema de expedición basado en la valoración del riesgo individual y no del riesgo de la nacionalidad”.

S’ha publicat, a data de 10 de juny de 2009, la Comunicació de la Comissió sobre el “Mètode de seguiment per a supervisar l’aplicació del Pacte Europeu sobre Immigració i Asil” (Document COM (2009) 266 final).
Tal i com explica la Comissió, en adoptar el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil, el Consell Europeu va decidir organitzar un debat anual sobre les polítiques d’immigració i asil, el qual havia de permetre supervisar l’aplicació del Pacte tant a la Unió Europea com als Estats membres, i també es va debatre sobre el proper programa plurianual sobre llibertat, seguretat i justícia que, a partir de 2010, suposarà la continuació del Programa de La Haia.
Precisament, degut a la preparació d’aquest debat, el Consell Europeu va convidar la Comissió a què proposés al Consell un mètode de seguiment, a la qual cosa la Comissió va respondre amb la Comunicació que es vincula a aquesta notícia. En conseqüència, la finalitat del mètode de seguiment que es descriu en la Comunicació és preparar el primer debat anual del Consell Europeu, el qual és previst per a juny de 2010.
La Comissió presentarà, amb aquesta finalitat, un Informe anual, el qual s’estructura en un estudi de les iniciatives polítiques dutes a terme per cada Estat membre per a donar compliment al Pacte, de les accions dutes a terme en relació als compromisos que han assumit i dels avenços previstos (es recomana la lectura dels annexos de la Comunicació, en relació amb la delimitació dels compromisos que s’ha derivat del Pacte europeu d’Immigració i Asil).

El Pla de l’OIT té com a finalitat generar ocupació, protegir els treballadors i impulsar la recuperació econòmica. En el document aprovat, el qual es vincula a aquesta notícia, hi ha un apartat on s’exposen els principis bàsics que han de servir per a promoure la recuperació i el desenvolupament; en aquest sentit, en el Pacte que s’ha aprovat, l’OIT defineix un conjunt de polítiques pràctiques per al sistema multilateral, els governs, els treballadors i els ocupadors, les quals han de permetre assegurar la vinculació entre el progrés social i el desenvolupament econòmic; aquest marc de polítiques pràctiques hauria d’abraçar, segons l’OIT, i entre d’altres, el principi d’”aumentar el apoyo a las personas vulnerables que han sido duramente golpeadas por la crisis, como los jóvenes en situación de riesgo, los trabajadores que perciben bajos salarios y los trabajadores menos calificados, las personas ocupadas en la economía informal y los trabajadores migrantes”.

El jutjat d’allò contenciós-administratiu número 3 de Pontevedra va dictar, el passat 1 de juny, una interessant sentència en la qual, estimant el recurs, entén que s’acompleixen els requisits establers per la normativa vigent per a la concessió de l’autorització de residència per arrelament.
És important de destacar la documentació aportada per la recurrent: certificat d’empadronament (més de 3 anys de residència ininterrompuda a Espanya), certificat d’antecedents penals (absència d’aquests antecedents), actes de naixement de la seva filla i de la seva neta (vincles familiars amb residents), informe de la treballadora social (inserció social) i contracte de treball en tant que personal al servei de la llar familiar.
L’autoritat governativa havia desestimat la sol•licitud perquè l’ocupador havia contractat amb anterioritat a una altra persona que va plegar al cap de poc temps de l’inici de la relació, però la part recurrent exposa, i resta provat, que el cessament de l’esmentada persona va ser voluntari i que no afecta les possibilitats d’efectuar una nova contractació. A més a més, també resta provat que la part ocupadora disposa dels recursos econòmics suficients per a mantenir el lloc de treball durant un període continuat.

La Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) ha publicat a la seva revista “Noticias Obreras” un interessant treball sobre “Las migraciones y el derecho del emigrante”, en el qual s’analitza el fenomen migratori des de la perspectiva que ofereix la Doctrina Social de l’Església, fenomen que és un dels desafiaments fonamentals de la nostra època.
El treball analitza l’emigració en tant que dret que tenen les persones, el qual es troba vinculat a la seva dignitat humana pel fet que tracten de cercar condicions de vida dignes per a elles mateixes i per a la seva família, en el ben entès que el dret a emigrar  “está forzosamente vinculado al derecho de toda persona a no verse forzada a emigrar”, i és per això que, segons la DSI, el fet de l’emigració comporta la responsabilitat de les societats i dels Estats de “crear las condiciones para que sea posible la vida digna de todos”.  El document insisteix en què els immigrants no poden ser tractats com un mer factor de producció i que tenen una sèrie de drets inalienables que han de ser respectats sigui quina sigui la seva situació.

En el Butlletí Oficial del Senat, de 19 de juny de 2009, el Govern espanyol afirma que és un ferm defensor de l’existència d’una política d’immigració a nivell europeu, una política que es basi en el respecte dels drets humans i que tingui uns marcs de protecció adequats i eficaços. El Govern referma el seu compromís “para ordenar las corrientes migratorias desde un enfoque global e integral, en la convicción de que la migración ordenada es una oportunidad de riqueza y desarrollo para los países y sociedades implicadas. Este enfoque integral orienta igualmente las iniciativas que se están desarrollando desde la Unión Europea. España ha manifestado su implicación con la adopción de normas comunes a todos los Estados miembros para hacer frente a los problemas derivados de la inmigración irregular”.

En el Butlletí Oficial de Navarra de 10 de juny de 2009 es publica l’ORDRE FORAL 105/2009, de 14 d’abril, del Conseller de Relacions Institucionals i Portaveu del Govern, per la qual es crea el cens d’associacions de persones immigrants de Navarra i s’aproven les normes que el regeixen, fruit de les diferents accions que l’Oficina d’Atenció a la Immigració va plantejar per reforçar el teixit associatiu. La creació del citat cens pretén potenciar i donar a conèixer l’associacionisme entre el col•lectiu de la població immigrant establerta a Navarra, fomentar, a través de les associacions, la participació activa de la població immigrant en la societat Navarresa, així com la seva integració social, i servir de recolzament a les associacions de persones immigrants en el compliment de les tasques pròpies del moviment associatiu.

En data de 16 de juny de 2009, el Butlletí  Oficial de la Comunitat Autònoma de Cantàbria publica la Orden EMP/56/2009, de 5 de junio, por la que se aprueban las bases reguladoras y se convocan subvenciones destinadas a realizar actividades de Sensibilización y Educación para el Desarrollo en Cantabria. L’Ordre estableix les bases reguladores de la convocatòria de subvencions que financen projectes relacionats amb la sensibilització, educació, incidència política i mobilització social i investigació sobre la realitat dels països en vies de desenvolupament, la cooperació internacional i també sobre la immigració. La finalitat de la convocatòria es promoure una cultura de la solidaritat compromesa amb la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

El Butlletí Oficial del Principal d’Astúries de 3 de juny publica la  Resolución de 29 de mayo de 2009, de la Consejería de Educación y Ciencia, por la que se convocan subvencio¬nes a entidades sin ánimo de lucro y agentes sociales para la realización de acciones formativas para la mejora de la adaptabilidad de trabajadores y trabajadoras de las pymes, micropymes y autónomos y la empleabilidad de los trabajadores y trabajadoras desempleados y desempleadas en el ámbito del Principado de Asturias, cofinanciados por el Fondo Social Europeo con cargo al Programa Operativo 2007. La Resolució subvenciona, entre d’altres, les accions de formació per col•lectius desfavorits  i/o en risc d’exclusió social, com són els parats de llarga duració, les dones aturades, les persones amb discapacitat, els majors de 55 anys, els adults amb qualificacions insuficients i les minories ètniques.

El Diari Oficial de Galícia de 2 de juny de 20009, publica la Resolución de 27 de mayo de 2009, de la Secretaría General de la Emigración, por la que se regula la concesión, en régimen de concurrencia competitiva, de subvenciones a entidades sin ánimo de lucro, para la realización de programas destinados a favorecer los procesos de acogida e integración de la población inmigrante extracomunitaria en la Comunidad Autónoma gallega durante el año 2009. La Resolució regula els requisits i concessió de les subvencions encaminades a afavorir el desenvolupament d’actuacions que fomentin la integració del col•lectiu immigrant a la Comunitat Autònoma de Galícia. En concret, es subvencionen programes que se centrin en l’acollida, la promoció de la salut i la integració de les dones immigrants.

El Diari Oficial de Galícia de 5 de juny de 2009 publica la Resolución de 29 de mayo de 2009, de la Secretaría General de la Emigración, por la que se regula la concesión, en régimen de concurrencia competitiva, de subvenciones a ayuntamientos, mancomunidades de ayuntamientos y consorcios locales para la realización de programas destinados a favorecer los procesos de acogida de la población retornada e inmigrante en la Comunidad Autónoma gallega durante el año 2009. La convocatòria de subvencions pretén que les entitats sol•licitants desenvolupin actuacions que afavoreixin la integració del col•lectiu retornat i immigrant de Galícia. Els programes subvencionables han de tractar-se de programes d’acollida en general a la societat gallega o bé programes d’acollida especialitzada per persones en situació d’especial vulnerabilitat.

Amb data de 5 de juny de 2009, el Diari Oficial de Galícia publica la Resolución de 29 de mayo de 2009, de la Secretaría General de la Emigración, por la que se regula la concesión, en régimen de concurrencia competitiva, de subvenciones a ayuntamientos, mancomunidades de ayuntamientos y consorcios locales, para la realización de programas destinados a favorecer los procesos de integración de la población inmigrante extracomunitaria en la Comunidad Autónoma gallega durante el año 2009. Les entitats sol•licitants de les subvencions han de desenvolupar actuacions que impulsin la integració del col•lectiu immigrant a la Comunitat Autònoma de Galícia, siguin programes educatius, programes de suport al treball, programes d’orientació sobre l’habitatge, programes de reforç als serveis socials o programes específics d’integració social de la dona immigrant.

Amb data de 22 de juny s’ha publicat l’esmentat Projecte en el Diari Oficial del Parlament de Catalunya (p. 22 i ss.), el qual es vincula a aquesta notícia. El Projecte té com a objectiu principal la creació d’un servei de primera acollida orientat a la promoció de l’autonomia personal dels estrangers els quals es troben en situació de desavantatge a causa del desconeixement de la societat catalana, de les seves normes jurídiques principals o per manca de competències lingüístiques bàsiques.  
Tal i com ja es va informar en correus anteriors de la Càtedra, aquest Projecte és important per diversos motius, relacionats amb les funcions d’informació i formació que es derivaran del servei de primera acollida; la certificació de la realització dels cursos corresponents per part dels immigrants; la promoció de convenis entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat amb la finalitat que les certificacions dels esmentats cursos siguin efectives pel que fa als procediments d’estrangeria, o també la qüestió de la participació de les empreses en aquest marc, en particular en relació a l’establiment de mesures d’acció positives tant pel que fa a l’accés al treball com per l’establiment de condicions de treball.

El Departament de Treball ha publicat les dades de la població estrangera en l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre d’aquest any (“Enquesta de població activa. Població estrangera. I trimestre de 2009”).
La població activa a Catalunya és de 3.852.900 persones, de les quals un 19,6 %, concretament 756.000, són de nacionalitat estrangera.  En sèrie interanual, l’increment de la població estrangera representa el 84 % de l’increment que s’ha produït. La seva taxa de activitat (16-64 anys) és del 80,4 %, superior a la de los autòctons (77,7 %).
Pel que fa a l’ocupació, hi ha 3.230.000 persones amb ocupació a Catalunya, i un 16,3 % d’aquestes persones, concretament 525.900, són estrangeres. La seva taxa d’activitat ha disminuït considerablement com a conseqüència de la crisi, i s’ha fixat, en el primer trimestre, en un 55,8 %, força per sota de la de la població autòctona (67,8 %). Cal destacar que fa dos anys les dades de l’EPA del primer trimestre de 2007 mostraven una taxa d’ocupació de la població estrangera del 69,5 %.

La secretaria de sòcioeconomia de les Comissions Obreres de Catalunya ha presentat, recentment, el seu estudi sobre l’ocupació a la Comunitat Autònoma pel que fa a l’any passat (“L’ocupació a Catalunya, 2008”). L’informe posa de manifest el retrocés en termes d’ocupació tant de la població autòctona com de l’estrangera, i constata que és el primer any, des de 2002, en què la població amb ocupació ha disminuït a Catalunya. Segons els autors del treball, la població estrangera es troba davant una situació difícil en el mercat de treball perquè presta els seus serveis majoritàriament en branques d’activitat amb una alta temporalitat, i és aquesta circumstància “la que les obliga a entrar y salir continuamente del mercado de trabajo, y de esta manera presentan unos niveles de desempleo muy elevados, con jornada de trabajo a tiempo parcial y en puestos de trabajo de escasa  o nula cualificación”.

L’OCDE organitza unes jornades, a llarg d’aquesta setmana, en les què es presenten un seguit de treballs sobre polítiques de migració a Centreamèrica. Al programa de les jornades es pot accedir a través del portal web de l’OCDE, el qual es vincula a aquesta notícia.
En aquest sentit, es poden destacar, entre d’altres, els treballs sobre la CAFTA i les migracions a Centreamèrica, de S. Materer, el de M.A. Castillo, que porta per títol “Las políticas hacia la migración centroamericana en los países de origen, tránsito y destino”; o també, els treballs sobre migracions i mercats de treball d’A. Spilimbrego, A. Damon o T. Ginding.

Durant el maig, la mitjana d’estrangers afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 29.831 persones, i la xifra total de cotitzants va arribar a 1.917.223: d’aquests, 679.288 procedien de països comunitaris i 1.237.935 de països que no pertanyien a la UE, essent el Marroc i Equador els països que ocupen el primer i el segon lloc respectivament, pel que fa a la procedència d’estrangers no comunitaris.

En el Sistema de Seguretat Social, l’afiliació al Règim General dels treballadors estrangers suposa un 67,08%, situant-se per davant del Règim Especial agrari que suposa el 12,69%.

Per comunitats autònomes són Catalunya i Madrid les dues que concentre un major nombre d’afiliats a la Seguretat Social.

El Consell de Ministres ha aprovat, en la seva reunió de 19 de juny de 2009, a proposta del ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, la distribució de 59.949.120 per a dotar el Fons de Suport a l’Acollida i Integració d’Immigrants i el Reforçament Educatiu. D’aquesta suma total, 949.120 euros es destinaran a “la Atención de los Menores Extranjeros no Acompañados".
El Ministeri de Treball i Afers Social, a través de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, distribuirà aquest Fons de Suport entre comunitats autònomes i ajuntaments. Amb aquest Fons aquestes administracions podran desenvolupar projectes socials relacionats amb la integració i el reforç educatiu dels immigrants.