L’Informe "Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2009",  que es vincula a aquesta noticia, ha estat realitzat pel Prof. Miguel Pajares, i ha estat publicat per l’Observatorio Permanente de la Inmigración, de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, el 9 de juny de 2009.
L’Informe conté una presentació a càrrec de la Sra. Rumí, Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, i s’estructura en set capítols i unes conclusions: fluxos migratoris en el context de crisi econòmica; desocupació entre la població immigrada; ocupació: evolució de la població immigrada ocupada; sectors i categories laborals d’ocupació de la població immigrada; mobilitat laboral de la població immigrada; recol•locació d’aturats; retorn, i conclusions.
Entre aquestes conclusions (p. 195 i ss.) s’afirma, en grans titulars, que la crisi econòmica genera descens en l’entrada d’immigrants; que l’atur afecta tant a treballadors immigrats com autòctons; que la pèrdua d’afiliació es concentra en la construcció i en les categories baixes o mitges baixes; que la major mobilitat laboral dels treballadors immigrats té efectes positius contra la crisi; que els esforços s’han de centrar en la recol•locació dels aturats; que el retorn és una opció vàlida per a molts immigrants però no per a la majoria; i que de la lluita contra la xenofòbia ha de ser un objectiu prioritari.

La reunió del Consell de ministres, presidida pels ministres txecs d’ocupació, i drets humans, Sr. Simerka i Kocab, respectivament, ha tingut per objecte preparar el Consell Europeu que se celebrarà aquest mes, hi ha centrat els seus treballs en unes conclusions sobre el tema de la flexiguretat i els serveis socials.
En tot cas, també conté un apartat relatiu a l’extensió de la regulació del Reglament 883/2004  als nacionals de tercers païssos: segons la nota publicada, que es vincula a aquesta noticia, “Despite substantial progress ministers didn't reach an agreement on a draft regulation designed to ensure that third country nationals who are legally resident in the EU and who are in a cross-border situation are subject to the same rules coordinating social security entitlements as European citizens. The last two outstanding issues concern the principle of equal treatment towards third country nationals and the possibility to export pensions to third countries”.

Final declaration (Rome, 30th Mai, 2009).
Del 28 al 30 de maig va tenir lloc a Roma la reunió dels ministres de Justícia i Interior dels països del G8. De la declaració final d’aquesta reunió se’n pot extreure que van procedir a l’examen del fenomen de la tracta d’éssers humans i de la immigració il•legal, així com que també van treballar la problemàtica de la integració dels immigrants, i van reconèixer expressament els beneficis que aporta la immigració. Per aquest motiu, es van posar d’acord en continuar desenvolupant mesures que facilitin l’esmentada integració, i també van acordar establir relacions amb els països de destinació per a afavorir la immigració regular.

En el BOE de 5 de juny, el qual es vincula a aquesta notícia, es va publicar la Resolució de 3 de juny de 2009, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, on es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes que fomentin la integració social i laboral del col•lectiu de persones immigrants, sol•licitants d’asil, refugiats, apàtrides, persones que s’acullen al règim de protecció temporal i altres estatuts de protecció subsidiària.
Entre d’altres programes, que poden ser objecte de subvenció, hi ha aquells programes d’acollida integral pera l’atenció de les necessitats bàsiques i de suport a la inserció de persones immigrants, sol•licitants d’asil i altres persones amb protecció internacional en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social; o també programes d’ocupació, programes de sensibilització i promoció de la igualtat de tracte i no discriminació en l’àmbit local.
Les sol•licituds per a participar en la convocatòria s’hauran de presentar en el termini de trenta dies naturals, comptats a partir del dia següent al de la publicació d’aquesta Resolució en el BOE.

En el BOE de 4 de juny, el qual es vincula a aquesta notícia, es va publicar la Resolució de 26 de maig de 2009, de la Direcció General d’Immigració, per la qual es convoquen subvencions públiques per a processos de selecció dels treballadors estrangers que no es trobin residint a Espanya que tinguin com a finalitat la seva posterior contractació en els seus països d’origen per a la realització d’activitats de temporada o campanya; organització i coordinació dels desplaçaments i contractacions; desplaçaments col•lectius d’aquests, i actuacions que tendeixin al seus assessorament i a la informació sociolaboral.

La Sala d’allò Contenciós del TS coneix del recurs davant una sentència que no havia reconegut la condició de refugiada a una dona nigeriana, per causa d’haver estat sotmesa a una ablació de clítoris, i haver estat obligada a un matrimoni forçós, tot i que si que dita sentència recorreguda sí que se l’autoritzava a romandre a Espanya per raons humanitàries conforme a l’art. 172 de la Llei d’Asil.  
El TS estima el recurs de la dona, tot recordant que una situació de desprotecció i marginació social, política i jurídica de les dones en els seus països d’origen, la qual vulneri de forma evident i greu els seus drets humans és causa d’asil, consolidant així la tesi de què la pràctica de l’ablació genital troba espai en les causes d’asil per constituir, l’amenaça d’aquesta pràctica, una persecució per raó de gènere. La sentència aporta, en la seva fonamentació, informes d’ACNUR sobre la mutilació genital femenina, i sobre la situació a Nigèria en relació a aquesta qüestió.

El TS coneix del recurs davant d’una sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra que va condemnar a dos processats per sengles delictes de promoció de la immigració il•legal i contra els drets dels treballadors per donar ocupació a dones estrangeres (art. 312 del Codi Penal), les quals havien entrat voluntàriament a Espanya amb visat de turista (malgrat que no tenien permís de treball), per a l’exercici de la prostitució, amb les condicions que prèviament havien pactat amb aquells que regentaven els locals on havien de desenvolupar aquesta activitat.
A efectes de l’aplicació del delicte contra els drets dels treballadors, i per aquesta raó, de la possible qualificació com a laboral de la relació entre les prostitutes i els ocupadors, la sentència l’admet a partir de la consideració de què “la cuestión de la prostitución voluntaria en condiciones que no supongan coacción, engaño, violencia o sometimiento, bien por cuenta propia o dependiendo de un tercero que establece unas condiciones de trabajo que no conculquen los derechos de los trabajadores no puede solventarse con enfoques morales o concepciones ético-sociológicas, ya que afectan a aspectos de la voluntad que no pueden ser coartados por el derecho sin mayores matizaciones”; amb aquesta base, el TS afirma que si una activitat econòmica es presta en condicions acceptables per part de l’Estatut dels treballadors, no pot ser incardinada en el delicte de l’art. 312 del Codi Penal que castiga a aquells que ofereixen condicions de treball enganyoses o falses o dóna ocupació a ciutadans estrangers, tot perjudicant, suprimint o restringint els drets que tinguessin reconeguts per part de disposicions legals, convenis col•lectius o contracte individual.

En el Diari Oficial de les Corts Generals (Senat), de 8 de juny, davant una pregunta parlamentària sobre les partides econòmiques que es destinaran a la Conferència Sectorial d’Immigració en els Pressupostos Generals per a 2009, el Govern respon que en el Pressupost de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració es destina a la Conferència Sectorial d’Immigració la partida pressupostària 19.07.231H 455.00. El Govern afirma, també, que l’any 2009 es destinaran 200 milions d’euros per al desenvolupament del Fons de Suport a l’Acollida i Integració d’Immigrants.

L’evolució de l’ocupació i l’atur durant el primer trimestre de 2009 segons l’Enquesta de Població Activa. Butlletí Econòmic del Banc d’Espanya, maig de 2009.
Segons l’Informe, s’ha produït un descens interanual important de la població estrangera amb treball, aquest fet significa que, per primera vegada, l’aportació de l’esmentada població a l’ocupació ha estat negativa. En qualsevol cas, un dada que continua essent important de destacar és que la població activa no autòctona suposa ja el 16,1% del total, nou dècimes més que l’any anterior. També s’ha de destacar el fort creixement de l’atur entre la població estrangera; un atur que gairebé duplica el del primer trimestre de 2008 i que es situa ara en el 28,4%. En la conclusió de l’Informe es fa evident que els treballadors de nacionalitat estrangera són un dels col•lectius més afectats pel procés d’ajustament d’ocupació que viu Espanya.

L’Observatori permanent de la Immigració ha fet públiques les dades més recents dels estrangers amb certificat de registre o tarja de residència en vigor i els que disposen d’autorització d’estada per estudis en vigor a 31 de març de 2009.
Segons aquestes dades,  a 31 de març hi havia 4.495.349 estrangers amb aquest certificat en vigor, un 0,40 % més que en el trimestre anterior i un  7,22 % d’augment respecte dels últims dotze mesos (21.850 i 302.514, respectivament). Es tracta d’un increment sensiblement més limitat que en el trimestre anterior, el qual també es veu reflectit, lògicament, en el creixement interanual, ja que les dades de desembre de 2008 eren d’un 4,65 % i 12,43 % (198.678 y 494.485, respectivament). Els marroquins són de nou el col•lectiu estranger majoritari (729.672), per davant dels romanesos (675.481) i molt per davant dels equatorians (438.388) i colombians (282.635). Percentualment, és la població boliviana la què experimenta un major increment en sèrie interanual (32,54 %), malgrat que és l’equatoriana la que experimenta un creixement quantitatiu major (16.861 persones). És a dir, els quatre col•lectius esmentats apleguen el 47,3 % de la població estrangera que resideix a Espanya. Cal recordar que les dades de desembre de 2008 situaven la població romanesa en el primer lloc, amb un total de 718.44 persones.
Les Comunitats Autònomes de Catalunya, Madrid, Andalusia i València agrupen el 65,63 % dels estrangers. Les províncies de Madrid i Barcelona apleguen prop del 33 %, d’aquests estrangers, (818.838 y 687.135, respectivament). Per a més informació es pot consultar el blog del Dr. Rojo: http://eduardorojoblog.blogspot.com/2009/06/extranjeros-con-certificado-de-registro.html .

Conforme a una informació rebuda mitjançant el Butlletí de la Unió Europea, de la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat, que dirigeix la Sra. Terrón, la  xarxa d’informació sobre educació Eurydice ha publicat un informe actualitzat sobre l’educació dels fills d’immigrants, que es vincula a aquesta noticia.
El document, titulat “L’intégration scolaires des enfants immigrants en Europe”, i amb data d’abril de 2009, centra la seva anàlisi en dos aspectes principals: la comunicació entre les famílies i els centres educatius, i l’ensenyament de la llengua d’origen dels infants. Entre les principals conclusions de l’Informe, es pot destacar, tal i com afegia també el Butlletí de la Unió Europea, que la majoria dels països compten amb sistemes d’assistència per a la inscripció i progrés escolar dels alumnes, i que aproximadament la meitat també publica informacions en les llengües d’origen de l’alumnat sobre el sistema educatiu del país.

L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció d’Immigració, al càrrec de la qual està el Sr. R. Sanahuja, ha activat un nou portal web, que es vincula a aquesta notícia, sobre Nova Ciutadania: el portal es dirigeix a tot tipus de públics, tot i que pot resultar molt interessant per als professionals de les xarxes públiques i privades que treballen en temes d’acollida, interculturalitat i convivència. També, molta de la informació que es publica al portal pot ser molt útil entre els professionals de la immigració que treballen en ajuntaments i altres administracions. Finalment, es pot destacar que el Portal incorpora un apartat que inclou estudis i materials d’anàlisi que l’Ajuntament de Barcelona produeix periòdicament.