S’ha adoptat la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de maig de 2009, en la què es declara que Espanya ha incomplert les obligacions que li pertoquen en virtut de la Directiva 2004/81/CE del Consell, de 29 d’abril de 2004, relativa a l’expedició d’un permís de residència a nacionals de tercers països que siguin víctimes de la tracta d’éssers humans o que hagin estat objecte d’una acció d’ajuda a la immigració il•legal, que cooperin amb les autoritats competents, en no haver adoptat totes les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per a donar compliment a l’esmentada Directiva i en no haver comunicat a la Comissió les disposicions de Dret intern que, suposadament, contribueixen a fer efectiva aquesta conformitat.
S’adjunta a aquesta notícia l’enllaç per mitjà del qual es pot accedir a la Sentència del Tribunal de Justícia de 14 de maig de 2009 (Assumpte C-266/98).

“Resolución del Parlamento Europeo de 6 de mayo de 2009 sobre la Agenda Social Renovada”.
La Resolució del PE destaca la importància de la contribució dels immigrants en situació regular al manteniment econòmic dels sistemes de Seguretat Social dels països on viuen i treballen. Tanmateix, el PE manifesta la seva preocupació per les conseqüències negatives de la marxa dels treballadors més qualificats dels països d’origen per a la salut, l’educació i la investigació, i demana que s’estableixin unes regles ètiques de contractació per part dels països d’acollida, en especial en el sector sanitari. Es valoren com a molt important les polítiques que garanteixen la integració dels immigrants i el respecte de la normativa internacional i comunitària.

“Instrucción DGI/SGRJ/04/2009, sobre la aplicación directa de la Directiva 2003/109/CE, relativa al estatuto de los nacionales de terceros países residentes de larga duración en materia de concesión de la autorización de residente de larga duración. 24 de abril de 2009”.
La instrucció pretén clarificar el règim aplicable als nacionals de tercers països que sol•liciten a Espanya l’accés a l’estatut de resident de llarga durada. Per això, es concedirà l’autorització a tot nacional d’un tercer país que la demani a l’empara de l’efecte directe vertical de la Directiva 2003/109/CE, i sempre que acrediti el compliment dels requisits previstos per demanar-la.

El Diari Oficial de la Unió Europea, de 15 de maig, publica la Decisió del Consell , de 6 d’abril de 2009, per la qual es crea l’Oficina Europea de Policia (Europol).
En la Decisió s’estableix que les competències d’Europol abraçaran la delinqüència organitzada, el terrorisme i “otras formas de delitos graves que figuran en el anexo”, en la mesura en què dos o més Estats membres es vegin afectats de tal manera que, degut a l’abast, la gravetat i les conseqüències dels actes delictius, sigui necessària una actuació comuna dels Estats membres. Així, en l’Annex de la Decisió es dóna el llistat d’aquelles “otras formas graves de delincuencia incluidas en el ámbito de competencia de Europol con arreglo al artículo 4, apartado 1”, entre les quals hi ha el tràfic d’immigrants clandestins, entenent com a tal activitat aquella destinada “a facilitar deliberadamente, con fines de lucro, la entrada, la estancia o el trabajo de inmigrantes en el territorio de los Estados miembros, con incumplimiento de las reglamentaciones y las condiciones aplicables en los Estados miembros”.

En el Butlletí Oficial del Senat, el Govern respon a una pregunta sobre quina és l’opinió del Govern pel que fa a la projecció de l’Institut Nacional d’Estadística que afirma que més de la meitat dels immigrants que arribin a Espanya, en la propera dècada (el 54 per cent) es concentrarà a les comunitats de Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana. A l’esmentada projecció s’afirma, també, que a Madrid arribaran 900.000 persones abans de 2018.
El Govern recorda que aquest estudi de l’INE correspon a l’estudi “Proyecciones de población a corto plazo”, que va fer públic l’INE el 21 de gener de 2009. L’esmentat estudi abraça el període temporal 2008-2012. El Govern valora de forma positiva les projeccions derivades d’aquest estudi, en tant que eines per a la presa de decisions. El Govern afegeix que també s’ha de tenir en compte que en l’esmentat estudi de població es destaca que en aquest mateix període emigraran d’Espanya més de dos milions de persones, de les quals 296.451 corresponen a la Comunitat Autònoma de Madrid. El Govern conclou tot recordant que en aquest estudi de l’Institut Nacional d’Estadística també s’afirma que «la inmigración exterior es el componente más volátil e incierto en un futuro cercano».

El Ministeri francès d’immigració, de la integració, de la identitat nacional i del desenvolupament solidari ha constituït un grup de treball sobre els menors estrangers no acompanyats: aquest grup té com a objectiu proposar una estratègia d’accions per millorar l’acollida d’aquests menors de tal manera que haurà de lliurar uns treballs, amb les conclusions corresponents, abans del 15 de setembre de 2009. Les accions que es proposin hauran de permetre, d’una part, millorar els controls a la frontera i, d’una altra, consolidar el dret d’estança dels menors estrangers que es trobin sols en territori francès i reforçar la seva protecció i acompanyament. L’objectiu és que per a l’any 2010, el 100% dels menors que es trobin sols a França es beneficien de la protecció d’un administrador ad hoc.
Es vincula a aquesta noticia de la Càtedra el discurs del Ministre francès d’immigració, en el qual es fa esment a situacions delicades que han succeït en el país veí en relació a menors estrangers i s’aporten algunes xifres d’interès: així, l’any 2007, 822 estrangers es varen declarar com a menors no acompanyats a la frontera de Roissy; d’aquests, 680 eren realment menors: entre ells, 455 tenien menys de 13 anys (per tant, dos terços del total), i sobre aquests 680 menors, 424, és a dir, el 62%, varen ser admesos, sota títols diversos, a la frontera.

El Diari Oficial de la Unió Europea, de 12 de maig, publica la Posició Comuna aprovada pel Consell, el 5 de març de 2009, en relació a l’adopció del Reglament del Parlament Europeu i del Consell pel qual es modifica la Instrucció consular comuna dirigida a les missions diplomàtiques i oficines consulars de carrera en relació amb la introducció d’identificadors biomètrics, i s’inclouen disposicions sobre l’organització de la recepció i la tramitació de les sol•licituds de visat.
La Posició inclou determinades modificacions de la Instrucció Consular comuna dirigida a les missions diplomàtiques i oficines consulars de carrera. La Posició inclou, expressament, una clàusula mitjançant la qual s’autoritza a què els Estats membres recullin identificadors biomètrics que signifiquin la imatge facial i deu empremtes dactilars del sol•licitant, tenint en compte però les salvaguardes establertes en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen.

S’ha publicat l’Informe del Director General de la OIT, que porta per títol: “El cost de la coerció” (es vincula a aquest web l’esmentat document en llengua francesa: Le coût de la coercition), en el qual s’analitza la realitat del treball forçós en el món, i s’inclouen qüestions com ara la tracta d’éssers humans, i els col•lectius que estan més exposats a sofrir-la, entre els quals hi ha el dels treballadors immigrants.
Les referències a la immigració són molt interessants, sobretot si es té en compte que, en alguns casos, es fa menció especial a Espanya: a la p. 43 la OIT afirma que els treballadors víctimes de treballs forçats i tracta de persones renuncien a denunciar-ho en els països de destinació si es troben en situació irregular, malgrat que, com destaca l’Informe, la jurisdicció espanyola reconeix, als treballadors estrangers, el dret a recórrer als tribunals de treball per a obtenir protecció i indemnitzacions en cas de violació dels seus drets fonamentals, sigui quina sigui la seva situació respecte dels serveis d’immigració.
Per altra banda, també hi ha una anàlisi de la funció dels serveis d’immigració i de la Inspecció de Treball respecte d’aquesta qüestió. En aquest aspecte, la OIT destaca la importància de vetllar per l’aplicació de les lleis amb l’objectiu de protegir, i no penalitzar, els treballadors afectats. La OIT recorda, en aquest sentit, que la missió fonamental dels Inspectors de treball és protegir els treballadors i no pas aplicar les lleis d’immigració (p. 51).

OIT. “La igualdad de género como eje del trabajo decente”. Informe VI. Conferencia Internacional del Trabajo, 98ª Reunión, Ginebra, junio de 2009.
El document que es presenta a la propera reunió anual de l’Organització Internacional del Treball dedica un apartat específic a la problemàtica de la immigració, posant en relleu en primer lloc que la segregació mundial dels mercats de treball impacta sobre els treballs disponibles per a qualsevol treballador o treballadora, però que, atesa la problemàtica del treball femení, és molt important que la política general de migracions inclogui anàlisis i solucions adients que tinguin en compte les qüestions de gènere. Igualment, es demana tenir en consideració la diferent situació de les dones migrants segons quina sigui la seva qualificació professional i els llocs de treball que ocupen en el països d’acollida.

Informe de l’“Instituto Nacional de Estadística. Mujeres y hombres en España 2009”.
Una part important del document es dedica a la política d’ocupació i s’aporten nombroses dades estadístiques sobre la situació dels immigrants en el mercat de treball espanyol fins el tercer trimestre de 2008, és a dir quan encara no ens havíem endinsat plenament en la recessió econòmica. Es destaca la majoritària presència en el sector serveis (molt especialment en el cas de les dones), l’elevada taxa d’activitat en comparació amb la dels nacionals, i la procedència majoritària de països d’Amèrica Llatina.