S’ha publicat amb data de 30 d’abril l’Informe del Consejo General del  Poder Judicial al Anteproyecto de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 4/2000 de 11 de enero”.
El Consell formula una sèrie de recomanacions, com la necessitat de reforçar les garanties dels menors no acompanyats en els processos oberts per al retorn als seus països d’origen, o l’exigència de motivació i d’audiència als interessats en el procediment d’expulsió. Tanmateix recomana una major reflexió sobre quin ha de ser el còmput del termini d’internament d’un estranger, algunes modificacions per garantir millor el procediment d’asil,i l’exclusió de la consideració com a infracció greu els actes d’hospitalitat duts a terme amb caràcter solidari i sense afany de lucre en favor dels immigrants.

Segons EUROSTAT, la UE-27 ha registrat al voltant de 240.000 demandants d’asil durant el 2008, la qual cosa significa 480 sol•licitants per cada milió d’habitants. Els demandants són principalment de nacionalitat iraquiana (29.000, és a dir: el 12% del conjunt de sol•licitants), russos (21.100, 9%), de Somàlia (14.300, 6%), serbis (13.600, 6%) i afgans (12.600, 5%).
El major nombre de demandants d’asil s’ha registrat a França (41.800), Regne Unit (30.500), Alemanya (26.900), Suècia (24.900), Grècia (19.900), Bèlgica (15.900), i els Països Baixos (15.300). Espanya ocupa la novena posició d’aquest rànquing, amb 4.400 sol•licituds (100 per cada milió d’habitants).

Segons s’informa a la pàgina web del Ministeri de Treball i Immigració, l’acord serà d’aplicació als treballadors que siguin nacionals d’algun dels països firmants i que estiguin degudament autoritzats per a exercir una activitat laboral, prèvia firma d’un contracte de treball i que acompleixin alguns dels següents requisits: Treballadors estables, per un període inicial de, almenys, un any, en un nombre que es fixarà en funció de les ofertes de treball disponibles; -Treballadors de temporada, per un període no superior a nou mesos a l’any, en un nombre que es fixarà en funció de les ofertes de treball disponibles; -Treballadors en pràctiques, d’entre 18 i 35 anys, per al perfeccionament de la seva qualificació professional i lingüística, per un període de dotze mesos, prorrogable fins a sis mesos més.
A la notícia del MTIM, s’assenyala, també, que entre ambdós països hi haurà fluïdesa pel que fa a les ofertes de treball perquè les que es produeixin en l’estat d’acollida arribin fins a l’estat d’origen. A més a més, el conveni especifica les característiques que ha d’indicar l’oferta de treball: el sector econòmic i la zona geogràfica on es desenvoluparà, l’activitat laboral pagada, la durada del contracte de treball o la informació general sobre les condicions laborals, la paga, l’allotjament i la retribució en espècie.
La preselecció dels candidats s’efectuarà a l’Estat d’origen per part de la comissió de selecció i els candidats seleccionats firmaran un contracte de treball en el territori del seu país d’origen i, després dels tràmits reglamentaris, rebran les autoritzacions de residència i treball previstes per la legislació nacional de l’Estat d’acollida i tindran els drets i les prestacions que els atorgui la legislació de l’Estat d’acollida.

En la seva compareixença en el debat sobre l’estat de la nació, el President del Govern fa una referència a la reforma de la normativa d’estrangeria i recorda que, el proppassat dilluns, 11 de maig, es va enviar al Consell d’Estat l’avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica 4/2000; per al President, es tracta d’”una reforma que mantiene el consenso sobre los elementos fundamentales de la política inmigratoria: inmigración regular vinculada a la realidad de nuestro mercado laboral, e igualdad e integración de los inmigrantes que residen en España”.

S’han publicat las “Propuestas del Partido Popular sobre reformas estructurales. Madrid, 13 de abril de 2009”.
A les pàgines 12 i 13 del document vinculat a aquesta noticia, el Partit Popular proposa un model d’integració legal i integrada que, al seu parer, ha de basar-se en l’establiment d’un contracte d’integració per als nouvinguts i que reculli els seus drets i obligacions, la prohibició de les regularitzacions massives, i la reforma i racionalització de la normativa sobre reagrupament familiar i la revisió de la figura jurídica de l’arrelament.

En el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid de 5 de maig de 2009 apareix publicada l’Ordre 43/2009, la qual aprova la convocatòria de subvencions per a la realització de projectes contra el racisme i la intolerància a la Comunitat de Madrid, els quals hauran d’estar dirigits per institucions sense ànim de lucre, radicades a la pròpia Comunitat de Madrid, i realitzats durant l’exercici pressupostari de 2009. L’Ordre descriu en el seu articulat diferents elements d’importància a tenir presents en quant a la sol•licitud de la subvenció, com poden ser, els terminis i documents a presentar per part de les organitzacions, els tipus d’activitats susceptibles de ser subvencionades, l’import dels ajuts, així com les obligacions que hauran de complir els beneficiaris d’aquests ajuts, entre d’altres.

En la seva resposta al Senat, el Govern recorda, com a punt de partida, que la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració recopila periòdicament informació relativa als menors estrangers no acompanyats. En funció d’això, ofereix les dades sobre nous acolliments de menors estrangers no acompanyats en els centre d’acollida, dependents dels serveis de protecció de menors de les Comunitats Autònomes.
Així, en data de 31 d’octubre de 2008, el Govern informa que durant el 2004 es van dur a terme 9.117 nous acolliments, 5.668 el 2005, 5.478 el 2006, 5.365 el 2007 i 2.719 el 2008.

En el document que es vincula a aquesta notícia, l’ECRE considera que la proposta del Parlament Europeu sobre la creació d’una Oficina de Suport en l’àrea d’asil pot ser molt important en el desenvolupament d’aquesta àrea, i afirma que, per a què això sigui així és crucial que el seu funcionament i els seus recursos siguin transparents. També assenyala que es important assegurar la qualitat del treball dut a terme per la oficina, per la qual cosa el Consell afirma que s’hauria de comptar amb l’experiència de les ONGs i d’experts independents. També assenyala, com a necessari, el compromís del Parlament Europeu en el desenvolupament de l’oficina, així com la responsabilitat de la Comissió Europea en el control i la vigilància dels seus treballs.

Segon les dades que ha publicat el Ministeri de Treball i Immigració, corresponents al mes d’abril, el nombre de treballadors estrangers en situació d’atur arriba a 500.017 (13,7.% del total): 160.002 són comunitaris i 340.015 extracomunitaris. S’ha produït un increment interanual de 253.951.
A Catalunya, CC.AA on es publica el butlletí, el nombre de treballadors estrangers en situació d’atur és de 105.906 ( 20,9 % del total): 22.790 són comunitaris i 83.116 extracomunitaris, amb un increment interanual de 56.493. L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (52.415), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 32.572 persones.
Per a una anàlisi més completa es pot consultar el blog del professor Eduardo Rojo (http://eduardorojoblog.blogspot.com/2009/05/la-immigracio-i-les-dades-datur-i.html).

En el Butlletí nº 31, de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, se’ns informa de la presentació, el dimarts 28 d’abril, del nou portal de la Generalitat pensat per a facilitar la integració de les persones immigrades d’origen estranger que viuen a Catalunya. El portal està disponible en 10 llengües i facilita informació bàsica sobre el model de societat, sobre els drets i deures elementals del conjunt de la població i, més concretament, dels derivats de la normativa d’estrangeria que afecten a les noves i els nous catalans.